El flagell dels incendis forestals a Galícia

Els més de 100 focus actius, dels 150 inicials, i les quatre persones mortes a Galícia, sense comptar amb les víctimes mortals a Portugal, així com les hectàrees arrasades també en espais protegits de Cantàbria i Astúries, són el trist balanç, per ara, d’una tragèdia de primer ordre que s’afegeix a una llarga llista d’incendis que, especialment al nord-oest peninsular, responen a un elevat percentatge de criminalitat. 

    Deixant de banda la responsabilitat penal o les inclemències meteorològiques, el cert és que les polítiques del PP han incrementat el risc de devastació forestal. Per activa o per passiva. Començant per la llei de boscos del 2015, que obria una escletxa perquè les comunitats autònomes poguessin acordar «un canvi d’ús forestal» dels terrenys afectats per incendis, contravenint el que establia l’anterior legislació, i que en la pràctica suprimia així mateix l’actuació fiscalitzadora dels agents forestals. I acabant per les polítiques de retallades en prevenció i extinció de la Xunta, que fa solament un mes va acomiadar 463 brigadistes antiincendis. I passant, és clar, per les reiterades crítiques de l’oposició gallega a la falta d’una política forestal adequada, com s’evidencia, per exemple, amb l’expansió del monocultiu de l’eucaliptus. Controlat el foc, serà urgent aclarir la responsabilitat de l’Administració i la necessitat de comptar amb instruments de gestió fiables que vetllin per l’interès comú.