Quan només reaccionem, el bosc respon amb foc

Tornem a patir episodis de grans incendis forestals a la Península i en altres llocs del món. I hauríem d’intentar veure-hi més enllà i provar de copsar el problema del qual el foc no és més que un símptoma. Un problema que ja no és el mateix que fa 10 o 20 anys i que es va cronificant i fent progressivament més complex de solucionar. Com aquell solar abandonat que ha quedat enmig del poble i que tothom utilitza per alguna cosa més o menys inconfessable, del qual ningú no se’n responsabilitza i que acaba originant múltiples problemes a tothom.

El bosc pateix un problema similar. Fins fa relativament poc sabíem perfectament per a què el volíem i l’utilitzàvem com a peça clau d’una economia local. Però això va canviar fa anys i com a resultat, cada cop tenim més superfície de bosc en un estat molt jove. A la part mediterrània de la Península, són pinedes o alzinars que han crescut atapeïts i eixarreïts en una intensa lluita per la llum i l’aigua, i a la part atlàntica, molt sovint hem substituït els boscos per monocultius d’eucaliptus, que semblen conreus cerealistes de la meseta castellana.

Però, ¿com és possible que el foc arribi ara, a la tardor, quan hauríem d’estar parlant d’humitat i bolets? El canvi climàtic hi té a veure, però no és explicació suficient; el 70% dels incendis que es produeixen al nord d’Espanya, on el foc és una eina de gestió per a la pastura, s’esdevenen a l’hivern. Si aquestes activitats es realitzen sota condicions de vent del sud, altes temperatures i un període llarg de baixa humitat, l’hivern deixa de ser una coartada i el foc assoleix les dimensions d’un gran incendi i fàcilment arriba a causar la pèrdua de vides.

Com que no sabem del tot perquè volem el bosc, actuem de manera reactiva davant dels incendis, i acabem reforçant l’arrel del problema: més abandonament, més plantacions i molta extinció. I el bosc respon amb més grans incendis incontrolables. Els nostres paisatges forestals han patit els darrers 100 anys les transformacions més grans dels últims segles i el canvi climàtic està accentuant aquests canvis i els seus impactes negatius. Només amb una resposta seriosa, planificada i consensuada, que estigui al nivell de la magnitud del problema, podrem fer-hi front a llarg termini. Necessitem identificar com a societat què volem del bosc i planificar els nostres paisatges sabent que la realitat és incerta i que el canvi climàtic i el foc hi són i hi seran. Hem d’integrar el foc com a part del sistema, perquè sigui un aliat i no un enemicenemic.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si no ho decidim entre tots, ho decidiran uns quants per lliure, amb les conseqüències que ens horroritzen aquests dies. Cal seure amb calma davant d’aquell solar enmig del poble i coresponsabilitzar-nos cadascú de nosaltres; segur que amb una bona empenta podria esdevenir un parc de què tothom pogués gaudir. ¿Sabrem fer entre tots l’esforç que requereix fer realitat el canvi cap a uns boscos saludables per a tothom?

Investigador del CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.