A l'espera del cítric
Novembre i taronges
El meu calendari personal es divideix en mesos sense taronges (de juliol a octubre) i mesos amb taronges (la resta)
zentauroepp2708535 naranjas171018205251 /
S’acosta el meu mes favorit, que és novembre. Tinc els meus motius: amb una mica de sort, ja no fa una calor tòrrida. Les taules de novetats de les llibreries solen estar plenes de llibres interessants. Durant alguns dies els bitllets a Nova York són més barats. I comença la temporada de taronges.
El meu calendari personal es divideix en mesos sense taronges (de juliol a octubre) i mesos amb taronges (la resta). Els mesos sense compro taronges d’importació en qualsevol gran superfície, en aquelles malles horribles de color vermell. Els mesos amb les encarrego en caixes de 15 quilos a una família valenciana de petits productors que me les envia en 24 hores, tan acabades de collir que solen venir adornades amb fulles de l’arbre, encara fresques. Els mesos sense a casa els passem enyorant els mesos amb i els mesos amb, procurant que mai faltin. Si hagués d’enumerar les diferències entre les taronges de la malla i les de la caixa necessitaria una altra columna.
Notícies relacionadesA principis de novembre, acostumo a rebre una trucada en què m’avisen que la collita de taronja navelina ja és aquí. Jo, tan urbanita, rebo amb una il·lusió inusitada aquell anunci. Encara que a vegades també em truquen per donar-me males notícies. Per exemple, que ha plogut molt i que l’horta està inundada. No es poden recol·lectar les fruites mullades –cosa que abans ignorava– i s’ha d’esperar que s’assequin a l’arbre, de manera que en èpoques de xàfecs o gotes fredes a casa hem arribat a passar deu dies esperant les taronges i mirant el temps a la tele per assegurar-nos que a València ha deixat de ploure.
Ara m’interessen les notícies de taronges. Aquest any la collita és més abundant a Sevilla que a València. Correus tindrà un servei d’enviament de taronges des del País Valencià. O els productors estan contents perquè el preu ha pujat lleugerament, per primera vegada en sis anys. Les llegeixo, les sospeso i segueixo a la meva. Passi el que passi, novembre s’acosta. Portarà alguna cosa bona, encara que només siguin les taronges.