Problemes de gol en un Barça que marca

L’actual Barça fa molts gols però paradoxalment té un problema qualitatiu de gol. Això amenaça de ser el seu gran problema d’aquest any encara que Valverde continuï enfortint el caràcter compacte i altament qualitatiu de l’equip i estigui aconseguint una millora evident del rendiment dels jugadors que entren en les rotacions o que solen començar els partits a la banqueta. 

¿Problema de gol marcant gairebé cada partit més gols dels necessaris per guanyar? ¿Què és això d’un problema qualitatiu de gol? M’explicaré: és la qüestió de com els està marcant en la pràctica. Li costa molt substituir la resolutivitat que tenia l’enfocament del seu futbol amb el trident (ara aquell trident i la seva manera de dominar  per davant el té, en una altra imitació del Barça i gràcies al desemborsament de dues fortunes, el Paris Saint-Germain amb Mbapé, Cavani i Neymar). Aquesta temporada els blaugrana han de marcar amb un altre Llibre d’Estil. Per això teixeix molt més el futbol creatiu de la zona ampla que durant els anys de Luis Enrique. Per això ha tornat una mica al que era el seu estil anterior, encara que sense l’increïble poder organitzador al centre del camp que aportava el treball simultani de Xavi i Iniesta.

Comodí Messi

Sense Neymar i esperant el que pugui fer Dembélé en el futur en el terreny de la desestabilització de les defenses, hi ha fragilitat de la capacitat finalitzadora encara que fins ara hagin anat entrant els gols necessaris. La baixa forma realitzadora de Luis Suárez, que se suposa temporal, i la inexistència d’algun ariet substitut amb més capacitats que Paco Alcácer estan condicionant tota l’estructura general de l’equip. Però fins ara el caràcter comodí del millor Messi dels últims anys continua tapant aquell forat realitzador, potser perquè Leo sap que prescisament aquest any mantenir el llistó de la seva capacitat de gol és més indispensable que altres tasques. 

    Tinc la impressió que Valverde treballa molt condicionat per aquest aspecte. D’aquí ve la contínua presència a l’equip d’un centrecampista atípic per als usos i costums del Barça com és Paulinho, que busca contínuament el gol per compensar les limitacions d’Iniesta en aquesta especialitat.

Més oportunitats

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

D’aquí ve, així mateix, la ronda de temptejos sobre qui pot ser, en funció del rival, l’altra punta d’atac, amb oportunitats per a Deulofeu (¡quina llàstima que hagués de sortir de l’onze la nit de l’Olympiacos quan ho estava fenttan bé!), amb moments interessants de Denis, amb oportunitats per a Aleix Vidal i André Gomes, amb el recurs a la polivalència de Sergi Roberto o forçant certs avançaments posicionals de Rakitic... Però fins ara les vacil·lacions de Suárez només les compensen, juntament amb Messi, els gols que s’han aconseguit a través de remats desviats a pròpia porta pels defensors adversaris, el treball de cara a barraca de Paulinho i la qualitat general de les individualitats del conjunt. Aquesta és una altra via possible: no pensar que l’equip ha de creure que el gol és responsabilitat única d’un o dos especialistes.

A mi m’agrada la socialització de la tasca de marcar els gols. Però en situacions difícils i tancades és lícit pensar en l’efectivitat d’alguns grans xutadors mundials i dels habilidosos caçagols a l’àrea petita. Encara que, és clar, els grans clubs que els posseeixen ens els canviarien amb els ulls tancats per mig Messi. I aquest, que és l’avantatge del Barça, és al mateix temps el gran desafiament que ha d’equilibrar Valverde per incrementar les possibilitats d’aconseguir la Lliga i la Lliga de Campions.