Abusos sexuals
'#MeToo', sí... jo també
No pots explicar-ho, perquè en el fons la sensació de brutícia i de vulnerabilitat augmenta amb l'actitud de l'entorn
zentauroepp40500294 new york ny april 24 secretary of state hillary rodham c171013185653 /
Devia tenir uns 9 o 10 anys. Recordo que portava una samarreta heretada dels meus cosins de color groc amb un elefant jugador de rugbi en relleu. Anava caminant sola cap a casa dels meus avis. Un poble a principis dels 80 era un lloc segur. Se’m va travessar ell, uns 50 anys llargs, cabells blancs i cara arrugada. Em va dir «¡hum, quins pitets!» mentre em pessigava un incipient pit esquerre. Em vaig espantar molt i vaig sentir un fàstic i un terror a les entranyes que m’ha acompanyat en alguna ocasió més. Perquè tampoc va ser la primera, ni l’última. Algunes amb agressió física i la majoria, afortunadament, només verbal. I una dona aprèn per inèrcia a conviure amb això. No hauria de ser així, però ho és.
Més informació (Auto)
Títol notícia (Auto)
Tampoc ho hauria de ser haver de fer cara de pòquer davant acudits misògins o comentaris masclistes perquè treballes en un àmbit masculí. Sí, me’n ve una altra al cap. Un dels meus primers treballs en el camp de la seguretat privada amb 19 anys. Amb el meu company, durant el tancament de migdia de l’establiment que custodiàvem menjàvem un menú i fèiem temps descansant al cotxe. Ignoro què l’hi va passar pel cap, però el primer ús que vaig fer en la meva vida d’una defensa (mal anomenada porra) va ser contra el seu entrecuix. I n’hi ha més. Vaig tenir les millors notes de pràctiques d’estiu al meu destí i a l’arribar a la nova seu el comentari del meu superior va ser: «¿A qui li vas menjar… de genolls per tenir aquestes notes?».
Quan ha tornat a sortir a la palestra el tema amb el hashtag #Me Too contra l’abús sexual jo estava en una gira amb un col·lectiu femení. A totes ens sobraven històries i conec molts casos a part. El que no conec és cap dona que no tingui una història per explicar sobre aquest tema. I això sí que m’aterreix de veritat. I la victimització secundària que comporta. No pots explicar-ho, perquè en el fons la sensació de brutícia i de vulnerabilitat augmenta amb l’actitud d’un entorn agrest, tan agrest si menysprea la situació restant-li importància i invisibilitzant-la, com tornant-se zelosament paternalista.
