Uns anys meravellosos

Karl Marx va escriure una frase que ha sigut esmentada en moltes ocasions: «La Història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia, la segona com a farsa». En l’audiovisual la norma  diu que cal repetir el que funciona, i com que l’oferta de continguts és cada vegada més gran, es complica la possibilitat de trobar noves idees i els seus creadors recorren a velles fórmules que en el passat van demostrar la seva eficàcia a la recerca d’inspiració. L’últim exemple ha sigut l’estrena d’El joven Sheldon, una farsa intel·ligent que actua a manera de preqüela de The Big Bang Theory i que repeteix model del que el 1988 va ser l’estrena de The Wonder Years, un dels millors dramèdies de la història de la televisió . 

Aquellos maravillosos años, que així es va titular en castellà, va ser creada per Carol Black i Neal Marlens, es va emetre entre els anys 1988 i 1993 i narrava en la veu d’un adult anomenat Kevin les vivències d’ell mateix i la seva família al voltant de la vida i els esdeveniments històrics ocorreguts entre el 1968 i el 1973 als Estats Units; és a dir, quan Kevin era un adolescent.

En les seves històries barrejava els problemes dels joves al madurar, les seves disputes familiars i els seus primers amors, amb el rerefons dels conflictes polítics de la societat nord-americana posterior a l’assassinat del president Kennedy i en els anys més durs de la guerra del Vietnam. Tot embolcallat en una mirada nostàlgica, melancòlica, a estones humorística, però sempre plena d’afecte per un temps ja passat i que a finals dels 80 ja es mirava amb la idea recurrent que qualsevol temps passat va ser millor.

La sèrie va guanyar multitud de premis, i ho va fer en el gènere de la comèdia, però passa per ser un dramèdia, una barreja d’humor amb elements dramàtics que permetia, com passava en un dels seus més memorables episodis, barrejar el record de l’assassinat de Martin Luther King amb els primers amors adolescents del protagonista. I és que recordar sempre produeix sentiments oposats.

Potser per això El joven Sheldon no és el mateix que la sèrie de la qual procedeix. Creada pel mateix showrunner, Chuck Lorre, la sèrie que arribarà al novembre, és un spin off de The Big Bang Theory i mostra el seu protagonista Sheldon Cooper amb 9 anys, vivint el 1989 amb la seva família a Texas i anant a l’escola.

Rodada amb una sola càmera i sense públic al plató com la seva predecessora, la història està narrada pel Sheldon adult i, a més a més, Jim Parsons, l’actor que la protagonitza, actua com a productor executiu de la sèrie.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Encara que de moment només es coneix el primer dels seus episodis, el to humorístic, menor que en l’original, està tamisat  per la melancolia d’un temps ja passat, amb cançons de Dire Straits i per l’aïllament en què el jove Sheldon sembla viure.

S’haurà de veure com evoluciona la sèrie, però de moment anima contemplar que als 80, els anys 60 semblaven màgics, i que avui dia els 80 ens produeixen aquest mateix efecte. Per tant, si la seqüència es manté, d’aquí no gaire, fins i tot aquest terrible present ens semblarà meravellós.