Vull tot això

Vull deixar de viure dies històrics. Vull aixecar-me sense sobresalts. Vull que cada hora no hi hagi una «última hora». Vull deixar d’etiquetar i que m’etiquetin. Vull que no hi hagi presos polítics. Vull tornar a esmorzar amb Jordi Cuixart a la Diagonal. Vull que no em diguin unionista per no ser independentista. Vull tornar a creure que no han fracturat la societat catalana. Vull no seguir enganyant-me. Vull sobretaules parlant de bricolatge amb el meu cunyat. Vull que els teatres es tornin a omplir i els hemicicles es buidin de teatre. Vull que el 155 torni a ser un número sense efectes legals. Vull que DUI signifiqui «Deixem-nos d’Unilateralitats Inútils». Vull relats menys èpics. Vull manifestacions on els convocants donin menys assistència que la policia. Vull que els observadors internacionals ens deixin d’observar. Vull que no ens flipem si sortim al Washington Post. Vull que deixem de perdre tanta energia en un sol tema. Vull votar en molts referèndums, i no principalment sobre temes territorials. Vull que la repressió se’ls apliqui als repressors. Vull deixar de viure setmanes decisives. Vull avorrir-me. Vull carrers sense banderes. Vull deixar d’entrar al bar i escrutar si em miren malament. Vull més gelosia que recels. Vull que no m’usin avui els que m’insultaven la setmana passada. Vull que l’astúcia no sigui la virtut del que mana. Vull que deixin de vetllar pels nostres interessos.

Tele i cafè

Vull que protestem davant els bancs quan els rescaten, tinguin la seu social on la tinguin. Vull que les televisions públiques i privades deixin la propaganda relegada a les pauses per a la publicitat. Vull que torni a haver-hi més programes de televisió normals que especials. Vull més autocrítica. Vull menys prietas las filas. Vull passos enrere. Vull que ens deixin en pau. Vull que els molt cafeters entenguin que no a tothom li agrada el cafè (ni el que és per a tots). Vull que es torni a parlar de refugiats. Vull no pensar que visc al millor país del món ni que som els millors ni que a por ellos oé. Vull que la meva pàtria no superi les fronteres del meu barri. Vull que la meva pàtria siguin els meus amics. Vull que els salvapàtries se salvin ells sols, com acostumen a fer. Vull no cridar visques a les pàtries. Vull que visquin els nuvis. Vull que néixer en un lloc sigui una casualitat i no doni dret a ser més que ningú. Vull no cabrejar-me als grups de WhatsApp. Vull tornar a emborratxar-me amb col·legues que pensen diferent. Vull abraçar-me amb el rival. Vull que passi tot això. Vull que Goytisolo em perdoni per haver-lo intentat copiar. Vull que ressusciti Luppi i em recordi que existeix el lloc al món que vull, encara que ara quedi molt lluny.