¿Cap a una majoria constituent?

La centralitat del debat polític avui, amb l’aplicació del 155 a la cantonada, ja no gravita entorn de la independència, sinó de la defensa de l’autogovern de Catalunya i els drets i les llibertats individuals i col·lectives que es veuen amenaçades amb aquest article. La deriva repressiva de les darreres setmanes ha estat tan sols un aperitiu del que vindrà en els pròxims mesos.

L’ofensiva de l’aparell de l’Estat ha generat, com vam veure entre l’1-O i el 3-O, un punt de trobada i mobilització entre sectors independentistes i aquells que sense ser-ho volen una ruptura amb el règim del 78. Aquí és on les bases dels partits independentistes de sempre i les de Podem i els comuns, així com sectors del moviment llibertari, del sindicalisme alternatiu i moviments socials diversos han confluït. Un front independentista i demòcrata que cal preservar ara més que mai per aturar l’onada autoritària.

Però aquesta unitat no pot ser tan sols defensiva. És necessari sumar forces entorn d’un projecte en positiu, i la proclamació de la República catalana, vist el resultat de l’1-O, i l’obertura d’un procés constituent són la millor fórmula per mobilitzar-se no tan sols en clau antirepressiva sinó amb una perspectiva política i estratègica clara. 

L’escenari de polarització al voltant de la independència ha situat, des de fa temps, a contrapeu el món dels comuns. En aquests moments, però, l’ofensiva coercitiva canvia el mapa, i Catalunya en Comú pot jugar un paper clau per fer decantar la balança cap a una nova majoria política, passant de jugar un rol secundari a ser un actor central, si empeny  cap a l’obertura d’un procés constituent català i assumeix una perspectiva de ruptura institucional.

El canvi de model

La disjuntiva pel conjunt de les forces independentistes i sobiranistes és: anar a remolc de la repressió o fer un exercici de sobirania i apostar per obrir el meló del futur marc polític, econòmic i social de Catalunya.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Si els comuns passen a defensar aquesta agenda, s’haurien de trobar colze a colze amb els sectors independentistes més d’esquerres, que sempre han sigut partidaris d’un canvi de model, començant per la CUP, per la qual la independència, com han repetit múltiples vegades, és una via per canviar-ho tot. El tuit de Xavier Domènech en la manifestació d’aquest dissabte, amb fotografia inclosa agafant-se de la mà de David Fernàndez, dient: «Temps difícils on ens retrobem vells amics per ser de nou encara més nosaltres mateixos», tal vegada sigui premonitori. Esperem-ho.

L’aposta constituent és un acte de sobirania real per posar en marxa un procés institucional i popular que permeti definir un nou marc polític i social per a Catalunya. No hauria de ser retòrica buida de contingut, que donés ales al processisme. Toca avançar cap a una majoria constituent, formada per independentistes i partidaris de trencar amb el sistema sorgit de la Transició, per defensar la sobirania, els drets i la llibertat.