Pedro Arriola i les tonteries justes

A Madrid, Pedro Arriola, el sociòleg protoassessor de Rajoy, que també va aconsellar Aznar fins que al final es van distanciar, diu tot sovint col·loquialment: «De tonteries, només les justes». Sobren les traduccions, però en temps de confusió potser s’ha d’aclarir que l’expressió del guru de l’inquilí de la Moncloa significa que s’han de cometre com menys errors millor, i sobretot evitar els innecessaris o contraproduents.

Tothom, des de Puigdemont fins a Rajoy, han comès errors en l’assumpte català i, amb l’aplicació de l’article 155 a l’horitzó immediat, es poden multiplicar i alguns poden ser letals per a l’economia catalana i perjudicials per a l’espanyola. Espanya, fins i tot en l’hipotètic i impossible cas de la independència de Catalunya, encara seria la quarta economia de la Unió Europea i a molta distància de la cinquena, cosa que és una fortalesa econòmica a l’àrea euro.

Les últimes decisions del Govern de Puigdemont i, sobretot, la incertesa, ha provocat el canvi de seu social de 1.300 empreses, grans i mitjanes, per ara. En la pràctica totalitat dels casos han sigut rebudes amb els braços oberts als llocs escollits com a seu social, ja sigui València, Alacant, la Rioja, Astúries, Saragossa o Osca. A Madrid hi havia més costum, però les empreses –i els directius i empleats que s’hi traslladin– es troben amb avantatges fiscals notables, no vistos a Catalunya des de fa temps. A més a més, en tots els llocs escollits que no són Madrid hi ha molts costos inferiors, des de lloguers i serveis fins a salaris més baixos. Això, abans o després, significarà menys ocupació a Catalunya i més als llocs de les noves seus. Algú no ho va mesurar bé i l’error costarà car, perquè totes les companyies trigaran anys a tornar, si és que tornen.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’ANC i Òmnium, amb la complaença de diversos partits, van demanar boicotejar els bancs que han traslladat la seu social (CaixaBank i Sabadell) amb una retirada de 155 euros per persona. Si els més de dos milions de votants a favor de la independència que comptabilitza la Generalitat haguessin secundat el boicot, en total haurien retirat d’aquestes entitats uns 310 milions d’euros, quan CaixaBank té uns dipòsits de 210.000 milions i Sabadell de 96.500. L’acció hauria pogut molestar els empleats bancaris, que haurien tingut més feina, però les entitats no van ni parpellejar. «Tonteries, les justes», que diria Arriola.

La previsible aplicació de l’article 155 podria impulsar més boicots i fins i tot vagues generals. Són drets democràtics inqüestionables, però els seus instigadors haurien de pensar que una escalada d’inestabilitat perjudicarà l’economia espanyola, però molt abans posarà contra les cordes la catalana, amb un enorme cost en llocs de treball, inversions i benestar. Catalunya es recuperaria, és cert, però trigaria decennis a fer-ho. Natalie Nougayrède va escriure diumenge a 'The Guardian': «El cas català és persuasiu, però és el camí a la ruïna».