IDEES
Teatre i resistència
ealos40569714 desig sota els oms dirigido por joan oll
Dijous passat, a l’estrena del magnífic conflicte d’interessos i sentiments que és 'Desig sota els oms', tan ben pautat per Joan Ollé, diversos polítics gens habituals, partidaris fervents i suposats beneficiaris o administradors del 155, examinaven el TNC com si ja en fossin els amos. Si s’arriba a perpetrar l’ocupació convertiran els equipaments culturals en aparadors ben vistosos però innocus i deixaran el sector privat encara més a la intempèrie. Potser faran fora Xavier Albertí, que està consolidant el TNC com a temple de la cultura. Potser, en el millor dels casos, tornaran a cridar Sergi Belbel, que el va consolidar com al digne paradigma d’entreteniment per a tietes nostrades en què es va convertir quan Josep Maria Flotats en va ser defenestrat.
Si d’una cosa es pot enorgullir la cultura dels nostres dies és de la programació teatral. Sense fissures ni excepcions, Barcelona produeix un teatre d’alta intensitat, a càrrec de professionals i artistes molt ben preparats. Els que encara feien l’orni ja toquen os. És previsible doncs que, en el pitjor dels escenaris, el teatre torni a ser la punta de llança de la resistència cultural, sobretot si aquells que en aquestes setmanes l’han abandonat tanquen d’una vegada el fatídic parèntesi.
Notícies relacionades
Tornem a l’Eugene O’Neill de 'Desig sota els oms' i enllacem-lo amb una de les sèries televisives més recomanables, 'Boardwalk empire', que transcorre a la mateixa època, i amb 'El preu', d’Arthur Miller, que ara gira per Catalunya. Ofereixen en comú una terrible, amarga i misteriosa lliçó: els que van aixecar amb tant d’esforç i tenacitat el primer país del món es dividien entre desgraciats egoistes i fills de puta declarats. Sordidesa –no candidesa– als fonaments. Camp per menjar-se, condemna moral generalitzada, conflicte i pacte a les bigues mestres. I qui vulgui comparar que compari.
