Cap a una liberalització dels drons

Tres anys llargs després d'un primer decret sobre el fenomen llavors emergent dels drons, el Govern anuncia per abans de final d'any una reglamentació més precisa. Si llavors es va optar, amb bon criteri, per una estratègia de prudència i es va prohibir gairebé tot, ara es tendirà a la liberalització, tenint en compte el que va anunciar ahir al Congrés el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. Els vetos que es van establir el 2014 –vols en cascos urbans, en aglomeracions, a prop d’aeroports, de nit...–, seran aixecats, i també es permetrà que els drons puguin operar fora de l’abast visual del pilot. És un canvi molt important, les conseqüències del qual cal suposar que han sigut degudament avaluades per Foment i els experts que l’assessoren. En primer lloc, la seguretat, que haurà de ser la màxima possible, perquè el mal potencial d’un giny que es mou per l’espai aeri és molt superior al d’un vehicle terrestre. Però no menys transcendent és la possible invasió de la privacitat al permetre’s que els drons sobrevolin àrees urbanes. Són els dos aspectes sobre els quals s’haurà d’estar més atents quan el nou decret estigui negre sobre blanc. Ningú discuteix la importància que aquesta nova eina tecnològica té per desenvolupar l’economia i facilitar diversos aspectes del dia a dia dels ciutadans, però aquest progrés no pot tenir com a preu debilitar dos pilars bàsics de la societat com són la seguretat i la privacitat.