El Senat o el cruel pas del riu Mara

En el programa més veterà del canal #0 de Movistar +, Ilustres ignorantes, el seu presentador i creador, Javier Coronas, va demanar dimarts a la seva sarcàstica troupe de col·laboradors que triessin l'animal salvatge que els agrada més. Va ser molt interessant la bèstia que va elegir l'humorista Javier Cansado. Va dir que el seu animal preferit era el nyu, l'antílop africà que cada any, amb una estranya barreja d'insensatesa i heroïcitat, travessa el riu Mara, entre Kenya i Tanzània. Encara que els nyus veuen que el riu està infestat de famolencs cocodrils, sempre decideixen passar. I naturalment es produeix una carnisseria esfereïdora. El documental televisiu El paso del río Mara és un reportatge que han passat, i segueixen passant, totes les cadenes del planeta. Al telehipòdrom espanyol l'han passat moltes vegades TVE i TV-3. Produeix un gran impacte en l'audiència. Tot allò que és sagnant, encara que commogui, atrau. Javier Cansado va dir que el que més el subjuga és l'obcecació del nyu. Sap que els cocodrils l'estan esperant. Sap que no tenen pietat. Sap que immediatament el destrossaran amb les seves mandíbules. I Cansado, absolutament estupefacte, exclamava: «El nyu sap que serà menjat, però com que té consciència que és un nyu, es fica al riu Mara. És fascinant». Poques hores després d'aquest capítol d'Ilustres ignorantes hem sabut que Carles Puigdemont no passarà pel Senat, no es ficarà a les seves aigües. ¡Ah! És molt probable que el president de la Generalitat hagi vist el documental El paso del río Mara. Sembla que ha pres nota del que els passa als nyus. Potser tem que li passi el mateix si es fica al Senat-Mara.

LA MEL I LA CICUTA. - Ha aparegut a El intermedio el nostre director, Enric Hernàndez, i quan Wyoming li ha preguntat sobre el que està passant a Catalunya ha contestat: «Passa que en lloc de provar la mel de la independència promesa estem consumint la cicuta d'una ruptura unilateral». ¡Ah! El notable metge immunòleg francès Jean Hamburguer deia que per a les cèl·lules del cos humà la cicuta és com la guerra, i la mel com la pau. I afegia que el més desesperant és que si la cicuta envaeix el teixit cel·lular, no hi ha manera de contrarestar-la per més mel que consumim. Efectivament, en aquest desesper estem.