Procés i convivència social
Persones i idees
Són temps en què és més important saber escoltar que voler imposar-se, saber explicar que voler convèncer
zentauroepp40402533 barcelona 3 10 2017 huela general concentracion en pla a un171003202816
Des de fa uns quants mesos Catalunya viu en una tensió creixent. En aquests moments hi ha dos fets incontestables. En primer lloc, l’anomenat procés ha deixat de ser purament polític (governs i partits) i ha entrat de ple en l’esfera social, en el teixit humà de la ciutadania (nivell cívic i àmbit familiar). En segon lloc, la situació actual desvetlla passions i es produeixen contraposicions, acaloraments i fins i tot moments d’agror. Soc dels qui pensen que la societat catalana no està irremeiablement fracturada, però sí que s’hi han obert algunes esquerdes que provoquen que hi hagi inestabilitat en el conjunt de l’edifici.
La polarització de les posicions és un fet, i en molts casos es demana –quasi s’exigeix– que les persones es «defineixin» a favor o en contra d’una determinada posició. Cal entrar en el terreny dels matisos cromàtics i desmitificar l’anàlisi de la polarització, perquè la realitat no és precisament ni tota d’un color ni tota de l’altre. La ponderació en l’anàlisi constitueix una qualitat fonamental per instaurar una actitud que no es limiti a projectar a fora allò que un viu i sent a dins.
Ara bé, la polarització no pot tenir l’última paraula en un moment complex de la societat catalana. Seria tirar per la borda el caràcter propi d’un país que s’ha singularitzat entre els països d’Europa pel fet d’haver conegut i integrat fins a tres onades d’immigrants durant el segle XX. Catalunya és terra d’acollida i convivència, on ningú no se sent foraster, i on els qui hi arriben difícilment la deixen. Quan les identitats nacionals s’han anat accentuant endutes pels plantejaments polítics, és molt necessari reprendre el discurs sobre la convivència, dins el qual es practiqui efectivament el respecte de l’altre i de les seves conviccions –amb les renúncies que de vegades això pot acabar comportant–.
Opinió exprés (Auto)
Títol opinió (Auto)
Autor (Auto)
Càrrec (Auto)
Això serà possible si les idees no ocupen l’únic lloc de la nostra atenció. No es pot caure en una mena de fixació, de la qual són expressió les lectures frenètiques del mòbil o les converses monotemàtiques. Passi el que passi en l’àmbit ciutadà i polític, ens hem de preservar interiorment i no deixar que l’agitació i el menyspreu s’acabin instal·lant dins nostre. Això es fa difícil perquè la injustícia existeix i se sent com un dolor profund que encén i revolta. Però no podem quedar desarborats interiorment. La paciència i l’enteresa són unes virtuts importants quan arriben temps d’impaciències i d’atacs a l’estabilització social. La persona (la pròpia i la dels altres) és un valor absolut, pensi el que pensi i passi el que passi.
Notícies relacionades
La capacitat de conviure és la característica dels qui són forts d’esperit, dels qui no es deixen arrossegar per vents i tempestes. És particularment necessari que, en uns temps on les diferències s’accentuen, es preservi la pau familiar. Les famílies d’aquest país són barrejades i heterogènies, en origen, en llengua, en sensibilitats. Són temps en què és més important saber escoltar que voler imposar-se, saber explicar que voler convèncer.
