Pols independentista
El 'Titanic' té salvació
Aquest 155 tou amb eleccions en el termini més curt possible és una segona oportunitat per al diàleg
zentauroepp40705074 catalan president puigdemont and deputies applaud after the 171027154527 /
Hem entrat en un territori que té a veure amb el nostre passat més violent, amb la nostra incapacitat d’entendre i respectar l’altre. Molts membres del Govern no han llegit L’art de la guerra, de Sunzi. I era fàcil: està traduït. Recomana deixar una sortida a l’enemic per no forçar-lo a lluitar fins a la mort. Segons sembla, Mariano Rajoy ha sentit alguna cosa sobre l’assumpte.
Al Senat va guanyar el «aquí mano jo», «aquest sabrà amb qui està parlant». El sector dur del PP i Ciutadans buscaven la humiliació. Els legisladors del PP tendeixen a l’aplaudiment entusiasta en els moments de més dolor. L’última vegada el 2003, abans de la guerra a l’Iraq que encara paguen els iraquians i els sirians, i nosaltres en cada atemptat gihadista als nostres carrers.
El Govern català ha perdut en 24 hores de caos i canvis d’opinió la seva gran carta del relat exterior al qual tants diners i esforç ha dedicat. Ha quedat nu. Només té la parafernàlia independentista que es mou com un rellotge, tant al carrer o amb els alcaldes. Es busca tant la foto que es van oblidar del contingut, i de la gent, de tots els catalans. A la proa encara s’escolten els visques, i a la popa, els himnes. Tots semblen feliços a bord del Titanic.
El president ha sigut incapaç de sortir al balcó i dir «no hi ha terra promesa, només un gran precipici». Li ha faltat coratge. Ha preferit el suïcidi col·lectiu que la vergonya personal. El problema d’aquesta immolació catalanoespanyola és que tots estem a bord. Carles Puigdemont s’ha vist atrapat entre forces. Els reals, per seguir la terminologia d’Els Verds alemanys, i els utòpics. Els primers són els que sense renunciar al somni de la independència volien retardar la carrera. Els segons són els que de tant repetir el conte van acabar per creure en fades. La primera mentida és que la DUI és la independència. Estem igual, però amb més grandiloqüència.
El cant d’Els Segadors no taparà la realitat: empreses que se’n van, absència de suports internacionals i que una eventual sortida de la UE suposaria un desastre econòmic. El mateix succeeix amb les banderes espanyoles: no tapen la corrupció massiva. Després d’un dia fosc, Mariano Rajoy ha tornat a sorprendre, potser pressionat pels socialistes i pels seus socis de la UE, i ha optat per un 155 tou, amb una durada curta i eleccions el 21-D, les que no es va atrevir a convocar Puigdemont.
¿Com s’aplicaran les destitucions? ¿Què succeeix si els consellers es neguen a dimitir i el Parlament rebutja la seva dissolució? ¿Boicotejaran les eleccions? Es dona per segur que hi haurà desobediència civil, milers de persones protegint les institucions i vagues. Ja estem en zona gairebé radioactiva amb les bombes nuclears sobre la taula, el 155 i la DUI, encara sense explotar. Aquest 155 tou amb eleccions en el termini més curt possible és una segona oportunitat per al diàleg. ¡Aprofitin-la!
Notícies relacionades
Demà, al migdia, hi haurà concentracions davant els ajuntaments del moviment Parlem-Hablemos. De blanc, sense banderes. Si no són massives perdrem el dret a la queixa.
Carles Puigdemont Constitució Espanyola Senat Mariano Rajoy Independència de Catalunya Article 155 de la Constitució Declaració unilateral d'independència (DUI)
