La contaminació urbana
Els aires de París
El que està en joc és canviar el model de mobilitat i passar d'una concepció privada d'aquesta a entendre el transport de la gent com un servei públic integral
cjane25378255 a view of the eiffel tower seen through smog on m160621194454 /
El cap de setmana passat, alcaldes i alcaldesses de 12 de les ciutats més importants del món, reunits a París, van ratificar el seu compromís a favor de ciutats sostenibles i més saludables. A l’horitzó apareixen ciutats sense la càrrega de pol·lució ambiental i d’efectes nocius en la salut que ara patim. Ciutats no només amb cotxes més nets, sinó ciutats amb menys cotxes. La pretensió és que el 2030 grans zones de les ciutats quedin lliures d’emissions contaminants. Malgrat que la connexió entre emissions de CO2 i canvi climàtic estigui cada vegada més clara, en la intensitat i radicalitat del canvi que es proposa domina la vinculació directa entre els problemes de salut i les emissions contaminants produïdes pels vehicles amb energia fòssil.
París, Barcelona o Londres s’han posat les piles, seguint l’exemple de les ciutats que més radicalment han posat terminis i imposat mesures, com Oslo, Copenhaguen o Hèlsinki. El que està en joc és canviar el model de mobilitat i passar d’una concepció privada d’aquesta a entendre el transport de la gent com un servei públic integral. Les mesures apunten a treure de la ciutat els vehicles més contaminants, penalitzar o prohibir el trànsit a les zones més congestionades, ampliar zones verdes i espais de vianants i incentivar al màxim les diferents modalitats de transport públic i l’ús de la bicicleta.
La transició és políticament i socialment important. Políticament ja que hi segueix havent una concepció molt individualitzada del vehicle i per a molta gent els elements perjudicials del vehicle privat no són tan visibles com ho són per a experts i persones conscienciades. Socialment, ja que l’augment d’impostos, la prohibició dels cotxes més contaminants (que acostumen a ser els més antics) o la gran quantitat de feines vinculades al motor poden acabar perjudicant aquells que no tenen alternativa o que l’única possibilitat de subsistència dels quals és precisament que es mantinguin en ús aquests vehicles. Una vegada més, s’ha demostrat que les ciutats, al marge de les seves exigües competències en relació amb els problemes que les afecten, han pres la davantera als estats, que al marge de declaracions retòriques segueixen atrapats en compromisos corporatius i en complicades traves legislatives.
