Els sublevats de Jaca

El 12 de desembre de 1930 els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández es van alçar en armes contra el règim monàrquic a la guarnició de Jaca i van proclamar la república a l’ajuntament de la ciutat aragonesa. La sublevació estava coordinada amb l’acció dels partits republicans (Pacte de Sant Sebastià) i amb les grans centrals sindicals. Però va sortir malament. La columna de militars i civils que baixava des de Jaca fins a Osca va ser interceptada per tropes del Govern, que van atacar amb foc d’artilleria fins a produir la desbandada i, al cap de poques hores, la detenció de Galán i García.

Tots dos van ser conduïts a Osca, jutjats l’endemà i condemnats a mort en un consell de guerra que va durar 40 minuts. Sense respectar la tradició de no afusellar el diumenge, el 14 de desembre els dos militars rebels són ajusticiats. La Segona República espanyola ja tenia els seus màrtirs. Mentre els retrats de Galán i García eren impresos en postals i pasquins, la notícia del seu afusellament va guanyar adeptes per a la causa republicana i va crear encara més rebuig cap a la institució que llavors encarnava Alfons XIII. Quan quatre mesos després, el 14 d’abril de 1931, és proclamada la República, aquesta vegada amb totes les conseqüències, els sublevats de Jaca adquireixen el caràcter d’herois del poble. L’execució sumaríssima havia sigut un error greu de la Monarquia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Doncs bé, salvant totes les distàncies històriques, l’independentisme republicà català ja ha començat a convertir Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en els màrtirs de la nova situació. Els presidents de l’ANC i d’Òmnium són a la presó, a l’espera de judici per sedició. La seva situació planarà sobre la campanya electoral, independentment de les decisions que ara prenguin el PDECat, ERC i la CUP.

Tenir a la presó els Jordis, que podrien passar a formar part d’una llista electoral, serà alguna cosa més que una pedra a la sabata per a l’Estat espanyol. El sobiranisme ha demostrat una gran mestria en l’ús dels símbols i les eleccions del 21-D tindran un fort component emocional.