El conte de la 'buena pipa'

Crèiem que havíem arribat a alguna banda; s’observava una mica de sentit comú dins de la  gravetat de les mesures adoptades pel Govern. L’entrega es feia en ordre –no sense desordres consentits– dels beneficiaris col·laterals de tot aquest embolic, però la gent demostrava una vegada més que segueix sent el millor de la nostra societat. Fins i tot els partits acceptaven la situació, preparant-se per a la contesa electoral. Fins que va sorgir el fiscal general, fins que van arribar les primeres notícies de l’espantá flamenca de Puigdemont. Del gran jurista sevillà Ángel López y López vaig aprendre a no anomenar els jutges pel seu nom però, estimat mestre, els fiscals són una altra cosa. A Maza n’hi ha per no oblidar-lo, reprovat pel Congrés, aplica al Dret el que ja està  prohibit fins i tot en la pesca: les arts d’arrossegament . 

A Puigdemont tampoc l’oblidarem mai. La seva òpera bufa en terres flamenques passarà a la història. El que resulta curiós és que els uns i els altres ens han demostrat, o dissimulaven, inclosa la premsa especialitzada, que no se saben ni el Protocol 24 del Tractat de Funcionament de la UE sobre el dret d’asil, ni la llei 3/2003 sobre l’ordre europea de detenció i entrega, totes dues molt en vigor. Quan escric aquestes línies sento de rerefons parlar encara d’exili i extradició. És igual, primer el titular, l’embolic, després, ja veurem. Un fracàs complet per a tots els que alguna vegada ens hem dedicat a l’ensenyament del Dret europeu.

Imatge còmica

Malgrat tot, Puigdemont és avui una estrella en la premsa europea; l’Estat espanyol necessitarà, una altra vegada, els bons 'oficis' de Dastis. El cert és que entre Puigdemont, Maza i altres no acabem d’encaixar i seguim donant una imatge deplorable que atrau, per còmica, els observadors mundials. No sortim de l’«a por ellos» o del «más dura será la caída», i així ens ho posen a tots molt difícil. Recordo que un mitjà anglosaxó, amb ocasió del cop del 23-F, explicava com «un senyor vestit de torero havia entrat amb la pistola a la mà al Parlament».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb tot, l’abans molt honorable  ha cridat el mal temps: el 21-D. Nosaltres acceptarem el resultat, ha dit. Doncs sí, d’això es tracta, d’acceptar-lo, per part de tots. Avui, tant el CIS com el CEO proposen hipòtesis demoscòpiques inquietants, nova victòria independentista, augment dels independentistes catalans. ¿Com pensen gestionar-ho? Que ho diguin els que cobren per fer-ho i que alliberin d’aquestes responsabilitats els ciutadans, perplexos per tot el que està passant .

A vegades, li vaig sentir dir al meu bon amic i gran poeta Juanjo Téllez que «no es pot fer ni l’amor ni la guerra». Però no ens en adonem, Puigdemont, i ara Maza, segueixen que ni que sí, ni que no, sino que si queremos que nos cuenten el cuento de la buena pipa.