Perversió

Arran de la corrupció a l’entorn del Canal Isabel II, en la moció aprovada per una àmplia majoria del Congrés dels Diputats fa cinc mesos es demanava la destitució de José Manuel Maza «per incompliment greu i reiterat de les seves funcions». Poca broma. Era la primera vegada que la cambra reclamava un cessament de la més alta autoritat del ministeri públic. Com és fàcil de comprovar, Maza encara és fiscal general, i exerceix les seves funcions amb querelles com la de rebel·lió contra el president Puigdemont, els consellers i part de la mesa del Parlament. 

Llegir-la amb atenció és un exercici emocional arriscat, però necessari. Sabem que l’1-O hi va haver «un alçament violent», amb una «una multitud enardida que desplegava tota la força amb la seva superioritat numèrica». Una població que feia ús d’una «violència compulsiva», amb actes com «puntades de peu a agents de l’autoritat». Costa molt no indignar-se en llegir l’apreciació del fiscal en l’intent de convertir aquell dia de dignitat cívica en una jornada on la violència, el caos i «els aldarulls» van ser provocats per la «multitud», la «turba», les «barricades humanes». Qualsevol que fos testimoni dels fets que detalla la querella s’ha d’escandalitzar davant aquesta perversió conscient de la realitat: les forces policials no van ser les agressores sinó les agredides. És simplement una mentida colossal, carregada de menyspreu i de ceguesa intencionada.