Gihadisme de nou encuny

Amb un nou atemptat al cor d’un altre símbol de la modernitat, Nova York, i l’expressió d’una festivitat de signe occidental, afrontem un lliscament cap a noves tipologies d’objectius, abans a Catalunya contra el turisme en ple debat sobre la seva massificació.

Al-Qaida va atacar més els símbols del desenvolupament econòmic i grans infraestructures, amb suports logístics i dependències orgàniques de l’exterior, i unes capacitats i una sofisticació per perpetrar atemptats massius amb més afectacions. Amb l’emergència de l’Estat Islàmic, un terrorisme de nou encuny va començar a aflorar el 2013 atacant un esdeveniment esportiu a Boston amb accions individuals, després el turisme a Tunísia, i es va inaugurar el 2015 a Europa amb els atemptats de França.

Els de l’Estat Islàmic, o d’individus identificats amb aquest de forma ideològica però sense vinculació orgànica, són més rudimentaris, requereixen menys preparació i recursos, petites cèl·lules més independents, a vegades de tipus individual, en la radicalització dels quals intervé «un procés d’identificació ideològica» molt més ràpid que el d’Al-Qaida. Mentre els d’Al-Qaida utilitzaven més les mesquites i l’adoctrinament en presons, els de nou encuny en tenen prou de seure davant d’internet i frustrar-se de tenir un estil de vida bastant occidental.

No poden assolir el nivell de destrucció que ens va infligir Al-Qaida amb els atemptats de l’11-S i l’11-M i, encara que siguin de menys abast, comptem amb milers de radicalitzats que neixen i creixen dins dels nostres països que, cada vegada més, no són retornats de les zones de conflicte armat on reben entrenament. Poden atemptar a qualsevol lloc i de qualsevol manera i amb efecte multiplicador.

Gestió migratòria

Això s’ha de gestionar des del 'comprehensive approach', construint una arquitectura de cooperació institucional, integrant el motor dels agents socials, i mirant de crear sinergies entre polítiques socials, econòmiques, laborals, educatives, migratòries i de política exterior.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A Europa intervenen factors de política interna, com l’erràtica gestió de la immigració durant dècades, guetos on no han penetrat les polítiques socials, una creixent desigualtat social, l’abandonament de programes de prevenció de la radicalització amb la crisi i, per descomptat, la necessitat de ser més combatius amb el proselitisme.

Les grans potències s’han centrat més en els vetos migratoris i les campanyes bèl·liques exteriors, que no han acabat amb aquest terrorisme i que endeuten les nostres societats, que a assumir que una gestió més especialitzada de les comunitats musulmanes té molt més a veure amb els nascuts i criats a Europa. Espanya hi va estar menys exposada durant més de deu anys perquè hem integrat millor l’emigració en comparació amb altres països europeus, i per l’eficaç cooperació judicial i policial amb enfocament preventiu. I tot i així hi ha molt per fer en el terreny socioeducatiu.