L'atac de Manhattan i la xenofòbia de Trump

El atemptat que ha costat la vida a vuit persones a Nova York –comès per  Sayfullo Saipov, d’origen uzbek, que va atropellar amb una furgoneta vianants i ciclistes a Manhattan– ha tornat a desencadenar el furor xenòfob del president Donald Trump. No havien passat ni quatre hores de l’atac quan Trump va relacionar el succés amb la política migratòria, i posteriorment ha acusat directament els demòcrates de facilitar l’entrada de terroristes al país mitjançant el sistema de visats que assigna permisos de residència per sorteig. El president va assegurar que Saipov havia entrat als Estats Units mitjançant aquest sistema, dada no confirmada, i va anunciar que reformarà el mètode per atorgar les autoritzacions per mèrits personals.

No obstant, l’autor de l’atemptat, que va cridar «Al·là és gran» i va deixar una nota en la qual jurava lleialtat a l’Estat Islàmic, feia set anys que vivia com a resident legal al país i al seu expedient policial només constaven dues infraccions de trànsit. Saipov s’havia radicalitzat als EUA, segons el governador de Nova York, la qual cosa tira per terra les acusacions genèriques de Trump contra la immigració. L’obsessió del president amb aquest tema prové d’abans del seu accés a la Casa Blanca i es va concretar en els seus tres intents de veto a l’entrada de ciutadans de set països musulmans, restricció indiscriminada que encara no s’ha pogut executar perquè, afortunadament, els tribunals l’han paralitzat.