El lent avanç de conciliar treball i família

La conciliació de la jornada laboral i l’activitat familiar és una de les grans assignatures pendents de la societat espanyola. Els avanços en aquest terreny es desenvolupen amb molta lentitud, i la inèrcia d’hàbits gairebé seculars segueix pesant com una llosa. Certament, en alguns sectors hi ha hagut progressos, però en altres els avanços han sigut nuls. Un dels nusos gordians són els horaris comercials: és obvi que un avançament generalitzat de l’hora de tancament de les botigues afavoriria que les famílies poguessin disposar de més temps en comú, però es pot contraargumentar que molta rigidesa podria perjudicar l’activitat econòmica i que els temps el que demanen és liberalització. La CEOE va fer ahir una aportació al debat mitjançant un estudi en què, més que advocar per avançar el final dels horaris laborals –considera poc realista pretendre que de forma generalitzada sigui a les 6 de la tarda–, aposta per incentivar fiscalment les polítiques de natalitat i del servei domèstic, entre d’altres. Però canviar l’horari del comerç podria arrossegar probablement altres activitats. De la importància capital d’aquest sector n’ofereix una bona mostra la pugna que mantenen la Generalitat i el Govern espanyol, que es disposa a impugnar la legislació catalana davant el Tribunal Constitucional amb l’argument que trenca la unitat del mercat espanyol. Una polèmica que, lamentablement, queda solapada per la convulsió política que viu avui Catalunya.