De dijous a divendres

Dijous: Segons l’enquesta del català CEO realitzada del 16 al 29 d’octubre, el resultat de les eleccions convocades audaçment per Rajoy no dibuixarà un Parlament gaire diferent de l’actual. I un es pregunta, perplex, si els electors independentistes amb el sí tatuat a l’ànima seran capaços de no tenir en compte els fets que s’han esdevingut l’últim mes. 

¿Renovaran els partidaris de la independència la seva confiança en aquells que els van prometre el cel patriòtic, econòmic, legal i europeu i poques hores després es van trobar amb el cul a l’aire, ballant enmig del no res, amb la bandera espanyola onejant monàrquicament al pal del Palau, la república no impresa al Diari Oficial de la Generalitat i el president cessat protagonitzant Si avui és dimarts, això és Bèlgica? ¿Es pot, com el gran Antonio Machín, estar per la república, la condemna del 155, l’acceptació d’eleccions autonòmiques i no estar boig? ¿És possible ser –cara i creu– màrtir i traïdor alhora? ¿Es poden pidolar altives garanties a un Estat democràtic quan s’han desobeït amb fatxenderia i conscientment les seves lleis en nom de la Terra Movedissa Promesa? ¿Quina legalitat internacional l’emparava en el seu intent, vaticà Junqueras? ¿Els 10 manaments que castiguen la mentida i la supèrbia? ¿Quants bitllets d’anada i tornada, nits d’hotel, dietes i ridículs ha acumulat el poliglot Romeva per aconseguir que Putin i Maduro se li posin bé?

Cega dama de les balances

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Divendres: Això vaig escriure, pèssim servidor de l’actualitat, ahir al matí. Els empresonaments del vicepresident i els consellers canvien radicalment el panorama. S’ha dit repetidament que si la justícia és lenta deixa de ser justa (Gürtel, Nóos, Pujol, ERO…), així com que la cega dama de les balances sempre ha picat l’ullet al PP. La jutge Lamela acaba de demostrar que no, que aquest presumpte idil·li entre Executiu i judicial no s’ha produït aquesta vegada, ja que la seva exprés i molt desproporcionada decisió (sic) no només servirà per seguir donant ales a l’«a por ellos» i deixar sense arguments votants no indepes als quals no els cap al cervell tant de despropòsit, sinó que la ja fràgil imatge d’Espanya a Europa, sempre partidària del diàleg, s’acaba d’esquerdar definitivament.

¿Més de mig Govern empresonat preventivament per presumpta sedició o rebel·lió sense la més mínima violència pel mig? ¿O per risc de fuga, quan alguns consellers, ja inhabilitats, van tornar de Brussel·les per declarar? (El cas de Puigdemont,  vantant-se encara de president a l’exili, és simplement manicomial). La justícia, tot i que independent de la política, hauria de tenir molt en compte les conseqüències polítiques i socials de les seves decisions.