Una eina contra l'asimetria

És conegut que l’oferta comunicativa en català a Catalunya està molt per dessota de la demanda potencial, i la situació s’agreuja a la resta de Països Catalans. De manera que quan, fa dues dècades, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA s’afegí als mitjans diaris en català que oferien una edició en la nostra llengua, fórem molts els que ho celebràrem. L’accés lliure a l’edició digital fou un al·licient més. Actualment, entre els diaris totalment en català i els que, com EL PERIÓDICO, ofereixen edicions en les dues llengües, català i castellà, l’asimetria s’ha corregit una mica. Cal celebrar aquesta situació i esperar que en un futur proper millori encara més. Això pel que fa al vehicle. Pel que fa als continguts, una de les coses que m’agraden d’EL PERIÓDICO és la informació adient i diversificada; un bon planter de columnistes i col·laboradors habituals, que opinen de manera responsable, creativa i plural; també que, en gran part, el diari ha deixat enrere l’etapa de tabloide inicial. 

Discrepàncies

Però no m’acaben d’agradar altres coses: el disseny i la infografia, que són molt millorables; la línia editorial dels darrers mesos, que –pel meu gust– ha deixat de banda la ponderació que tenia fa només un parell d’anys i s’ha identificat només amb una part dels lectors, deixant-ne de banda uns altres. Això no és exclusiu d’EL PERIÓDICO, és clar, però entenc que calia dir-ho.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Lamento també l’escassetat de notícies de ciència (llevat que siguin les notícies espectaculars o els «enigmes» que generalment no ho són), així com els reportatges de fons sobre temes científics. També crec que es deixa de banda la recerca, tan important a Catalunya els darrers anys; els investigadors de les nostres universitats, dels centres de recerca i de l’Institut d’Estudis Catalans i les seves recerques científiques podrien omplir diàriament unes pàgines ben variades i interessants per al gran públic: els científics solen ser bons comunicadors. També em molesta que el diari segueixi oferint horòscops; ja sé que hi ha qui, de bona fe, se’ls creu, però és una manera de perpetuar una bajanada anticientífica.

Pel que fa a la llengua, celebro que s’hagi passat de la traducció gairebé automàtica del castellà al català dels primers temps a una versió prou genuïna. La tasca de traslladar de manera gairebé immediata les notícies d’agència (que normalment arriben en anglès o castellà) al català és compromesa i difícil, i el diari l’aprova amb nota. Ara potser cal pensar a estendre la versió catalana a altres terres que comparteixen amb Catalunya la mateixa llengua i que de moment només tenen accés a la versió digital. En qualsevol cas, vint anys són motiu suficient per felicitar la versió catalana d’EL PERIÓDICO, i desitjar-n’hi molts més.