Anem per feina

En tan sols un mes hem tingut un referèndum il·legal accidentat, una vaga general, un missatge reial, una DUI congelada, negociacions, escorcolls, detencions, imputacions, manifestacions amb estelades, amb banderes d’Espanya, amb espelmes, empreses a la fuga, inversions paralitzades, dimissions, eleccions gairebé convocades, una DUI no implementada, l’article 155, eleccions convocades, partits polítics mig trencats, exilis congelats, declaracions a l’estranger… Tot en 31 dies.

Tants esdeveniments han fet desbordar els sentiments amb persones que s’han emocionat, altres s’han decebut, moltes s’han enfadat, hi ha hagut qui s’ha espantat i qui s’ha sentit recolzat. Hi ha amics que no es parlen, grups de WhatsApp amb menys participants que a principi de mes, reunions familiars amb mal final. Ràdio, premsa, televisió, Twitter, WhatsApp… informació, sobreinformació i desinformació constituïdes al centre de la nostra vida durant massa dies.

No sabíem si aniríem al cel o a l’infern, si el vaixell col·lectiu arribaria tranquil·lament a Ítaca o si seria enfonsat a canonades.  En aquest entorn s’han cancel·lat reunions, la gent ha viatjat menys, ha acumulat queviures, però ha consumit menys, s’ha estat més pendent de la informació que de la feina. Algunes inversions s’han congelat, si no desviat, algunes compres que no s’han formalitzat i tot això amb un èxode molt rellevant d’empreses, ja són prop de 2.000 i no és clar quan acabarà el seu moviment i encara menys quantes tornaran.

La por dels diners i la incertesa

S’han traslladat bancs perquè els clients tenien por i les retirades de diners tensionaven la seva liquiditat, fabricants de béns de consum perquè temien un boicot als seus productes, empreses regulades per no conviure amb dues legalitats i, en definitiva, empreses de tota mena perquè els diners són porucs i durant dies la incertesa creixia i ho envaïa tot.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Però després d’haver viscut una DUI i estar en marxa l’aplicació de l’article 155 de la Cons­titució podem afirmar sense risc a equivocar-nos que, econòmicament, Catalunya segueix sent un destí estable per als inversors. Està comprovat que qualsevol escenari futur estarà marcat pel diàleg i l’absència de violència, perquè fins i tot en escenaris unilaterals com els que hem viscut el clima social ha estat lluny de ser revolucionari. Deu ser el nostre caràcter, l’elevat nivell de vida o que la majoria de ciutadans tenim un compromís low cost, però els escenaris catastròfics no són creïbles, afortunadament. 

Sens dubte, queda molt de camí per recórrer perquè les aigües tornin al riu i, sobretot, perquè l’encaix de Catalunya a Espanya (o fora) es pugui considerar òptim per a la majoria dels seus ciutadans, però hauríem de començar a transmetre que una cosa és manifestar-se, votar i, en definitiva, mobilitzar-se, i una altra de molt diferent que Catalunya no sigui un lloc on valgui la pena invertir i, sobretot, viure en qualsevol escenari. Hem d’aconseguir la normalització econòmica com més aviat millor.