Pendents de la CUP

Aquest dimarts s’acaba el termini per formalitzar coalicions electorals de cara a les votacions autonòmiques del 21-D, i una vegada més les mirades estan fixades en la CUP. Ho estan perquè ERC, la formació que surt com a favorita clara per a la victòria, no vol reeditar la fórmula de Junts pel Sí, tret que s’ampliï a la CUP i a la part independentista de Podem.

La CUP, molt bregada en l’exercici d’aguantar la pressió d’altres partits, no prendrà decisions fins diumenge que ve en el seu Consell Polític, tot i que ha ideat la inscripció d’una marca blanca que li permetrà maniobrar pròximament.

Que la CUP concorri o no a les eleccions del 21-D, una cita que consideren il·legítima, tindria una incidència imprevisible en els resultats (¿tots els seus vots anirien a Esquerra?, ¿també se’n beneficiarien els comuns?), però que podria ser decisiva en el fet que el bloc independentista conservi la majoria absoluta o no. Però en el cas que s’hi presentin per separat el seu resultat també podria ser essencial. Com fa dos anys. 

Canvi d’aliances

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La CUP va obtenir 10 escons en les eleccions del 2015 (336.000 vots, el 8,2%). Les últimes enquestes li dibuixen un resultat una mica a la baixa, tot i que l’ambient que s’ha creat les últimes setmanes pot fer-li mantenir o acostar-se molt a aquest resultat. De manera que, o canvien radicalment les aliances en la pròxima legislatura (una possibilitat llunyana després de l’empresonament dels consellers destituïts i dels Jordis), o la formació d’Anna Gabriel i David Fernàndez tornarà a ser a l’eix de la governabilitat.

Tant ERC com el PDECat saben que la CUP, com el cotó fluix, no enganya i que la formació mantindrà les seves posicions radicals i de desobediència, coherents amb la seva visió que la independència de Catalunya està vinculada a un procés de profund canvi social. Per tant, els cupaires, si participen el 21-D, semblen destinats a mantenir al Parlament el paper de consciència radical, al crit de ni un pas enrere.