Paradisos fiscals amb forats

La nova filtració massiva de documents de particulars i empreses d’arreu del món que evadeixen impostos mitjançant la utilització de societats offshore, coneguda com els papers del paradís, aprofundeix en el que ja van destapar els papers de Panamà: com les elits econòmiques i polítiques de nombrosos països practiquen la hipocresia i la insolidaritat i se serveixen de la globalització econòmica i de la llibertat de circulació de capitals per incomplir les seves obligacions fiscals mentre exigeixen als seus conciutadans que paguin els impostos sota l’amenaça de fortes multes i sancions. La necessitat que el ciutadà compleixi amb les seves obligacions tributàries és essencial per al bon funcionament de l’economia, la redistribució de la renda i el finançament de les despeses socials de l’Estat del benestar. Els primers que han de contribuir a les hisendes dels seus països són els que més tenen, però són aquestes elites precisament les que gaudeixen de diners, influència i capacitat per muntar a través de prestigiosos despatxos les estructures que els permeten evadir impostos. En aquesta última filtració, que arriba a les esgarrifoses xifres de 13,4 milions de documents de dos grans despatxos  internacionals i dels registres de 19 jurisdiccions opaques, estan implicats 120 polítics d’arreu del món, multinacionals com Nike o Apple i unes 600 persones només a Espanya. A l’estranger figuren des de la reina Isabel d’Anglaterra fins al president de Colòmbia passant pels cantants Bono, conegut pels seus muntatges solidaris, i Madonna. A Espanya, els primers noms apareguts són els de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que nega la relació però admet que el seu pare va tenir diners a Suïssa, i el cantant José María Cano (Mecano).

Aquestes dues grans filtracions demostren, malgrat tot, que l’opacitat dels paradisos fiscals té forats, i aquest és l’aspecte positiu de la publicació per 400 periodistes de 96 mitjans de tot el món dels noms dels evasors. La filtració confirma també les sospites de les relacions entre els entorns de Trump i Putin, cosa que pot ajudar a desentranyar la influència de la trama russa en les eleccions dels EUA. Tot i les promeses dels polítics, els paradisos fiscals no desapareixeran però, almenys, el treball honest dels mitjans de comunicació servirà per fer-los menys opacs.