idees
Bono al paradís
lmmarco38663163 gente madonna bono y stella mccartney instagram170529152052
Els anomenats papers del paradís han tret a la llum certes activitats financeres lesives per a la comunitat a càrrec d’una llista interminable de gent suposadament honrada (a excepció de l’entorn de Donald Trump, del qual s’espera qualsevol cosa). Des de la reina d’Anglaterra –que ja podria haver après que, quan s’és un anacronisme, val més fer bondat i adoptar un perfil baix– fins a l’exalcalde Xavier Trias, que ja té certa experiència en aquests assumptes i ha tornat a posar la seva millor cara de yo-no-fui, com diria Rubén Blades. Depenent de cadascú, la indignació es pot centrar en algun membre del col·lectiu de suposats defraudadors. En el meu cas, donada la mania que li tinc per considerar-lo el més pompós enterramorts d’aquella noble forma de la música popular que va ser el rock, l’inefable Bono, líder d’U2 i salvador del món en les seves estones lliures, és qui encapçala la llista d’indesitjables.
Aquesta espècie de capellà seglar disfressat de rocker fa anys que es fa el bo en tota mena de fòrums, donant consells a governants i atorgant-se una superioritat moral que ningú sap ben bé d’on ha tret. Mentre li demana a la gent que buidi les butxaques per a alguna de les seves moltes causes nobles, l’home posa en lloc segur els seus calerons de totes les maneres que se li ocorren. Fa anys va traslladar la seva residència fiscal a Holanda perquè li sortia més a compte que tributar a la seva Irlanda natal, on, segons sembla, ningú necessita els seus diners des que es va acabar la cèlebre crisi de la patata. I ara l’enxampen amb la pasta en algun paradís fiscal perquè una cosa és predicar, que li va molt bé, i una altra donar exemple, opció referida a ell més que discutible.
L’insofrible to bonista del senyor Bono l’ha convertit en motiu de bromes: recordem aquell concert en el qual es va posar a fer palmes espaiades mentre deia que cada vegada que en feia una es moria de gana un nen al món, moment en què un espontani li va replicar: «¡Doncs deixa de fer aquestes putes palmes!». La broma és perfectament compatible amb la indignació, que no es produiria si fos un milionari més de la llista i ens estalviés la seva insuportable moralina. H
