opinió
El 'brexit' i els treballadors preferents
La premier britànica, Theresa May, en un agressiu discurs pronunciat al gener, va amenaçar amb un brexit dur i va marcar les línies mestres de la seva futura política migratòria: «Controlarem –va dir– els treballadors que entrin al Regne Unit atraient els millors i més brillants». Dit al revés: col·locarem els treballadors no qualificats europeus (majoria al Regne Unit, en general de l’Europa de l’Est) al mateix marc legal restrictiu que els extracomunitaris.
De passada va donar a entendre que la lliure circulació de treballadors europeus és la culpable de la precarització del mercat laboral. Com que el missatge era simple, va calar amb força en les ràncies capes nacionalistes (fonamentalment angleses) necessitades, com tots els nacionalismes, d’un enemic exterior que expliqui les seves desgràcies. Només necessitaven un referèndum (simple).
La resta ja la coneixem. Però hi ha incògnites al darrere d’aquest discurs. En primer lloc, la desocupació al Regne Unit és del 4%. Els treballadors europeus i els extracomunitaris difícilment poden «robar» una feina si no n’hi ha per robar. A més, els ocupadors (pròxims al partit conservador) són uns ferms defensors de la lliure circulació de treballadors europeus i estan preocupats per les conseqüències laborals del brexit.
Avanço algunes dades: fins a un 40% d’empresaris de les empreses «de baix cost» diuen que donen feina a treballadors comunitaris perquè els natius no apareixen. En la indústria de l’automòbil es valora els treballadors europeus «per la seva major disponibilitat cultural per desplaçar-se temporalment entre països» (seguint un determinat projecte), enfront del quietisme dels natius. Es valora dels europeus la seva ètica del treball i també la seva gran flexibilitat laboral (que, no ens enganyem, sempre és més alta en un immigrant).
En moltes feines de contingut tècnic, els europeus estan més ben formats, i en sectors com l’hostaleria, serveis socials o hospitals, es valora el domini de llengües dels europeus i el seu perfil més «internacional». Les empreses que estan intentant adaptar-se buscant en noves vetes de mercat locals (treballadors grans, dones inactives, expresidiaris) s’estan trobant amb enormes dificultats de reclutament. En conseqüència, els empresaris, en general gent pragmàtica, estan aconsellant als negociadors del brexit que facilitin l’entrada de comunitaris, considerant-los com a treballadors preferents, proposant, a la pràctica, mesures que si no són les de la lliure circulació, s’hi assemblen molt.
En fi, que la vida avui dia és molt complexa, i que l’apel·lació al «nos-altres» enfront d’«ells» pot generar somriures, però no atraure bons mecànics. Ja ho va dir Keynes: «L’inevitable no passa mai; només succeeix l’inesperat». I Keynes era anglès.
Theresa May Brexit El drama de la immigració Ocupació Empreses Regne Unit Unió Europea Relacions laborals
