Paradisos fiscals a la Unió Europea

Els papers del paradís evidencien que l’elusió tributària i l’evasió fiscal organitzada segueixen constituint un greu problema polític, social i econòmic a la Unió Europea i que molts dels seus estats membres segueixen actuant de facto com a paradisos fiscals, malgrat les successives promeses dels líders europeus. El 2009, després del compromís del Grup dels 20 països industrialitzats i emergents i el pla d’acció de l’OCDE, el president francès, Nicolas Sarkozy, va afirmar: «Els paradisos fiscals s’han acabat». 

Vuit anys després, els paradisos fiscals estan més forts que mai, com ho confirmen les successives filtracions: Offshore Leaks (2013), China Leaks (2014), Luxembourg Leaks (2014), Swiss Leaks (2015), els papers de Panamà (2016), Bahames Leaks and Money Island (2017), Malta Files (2017) i, ara, aquests papers del paradís. Les mesures adoptades fins al moment per la UE són més cosmètiques que efectives, segons Oxfam i Global Witness. El comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, reconeix que l’evasió fiscal organitzada «és insuportable» i que «queda molt per fer».

22 bilions

Més del 40% dels beneficis de les multinacionals es desvien artificialment a paradisos fiscals, destaca l’economista Gabriel Zucman. La pèrdua de recaptació a nivell mundial puja a més de 350.000 milions d’euros anuals, dels quals 120.000 milions corresponen a la UE, indica Zucman. Un estudi d’Alex Cobham i Pert Jansky per a les Nacions Unides va xifrar al març la pèrdua de recaptació només en l’impost de societats en 430.000 milions anuals a nivell mundial.

Tax Justice considera que els fons, inversions financeres i patrimonis ocults en paradisos fiscals pugen a 22 bilions a nivell mundial (22 vegades el producte interior brut anual d’Espanya). El 25% dels beneficis dels 20 principals bancs europeus procedeixen de paradisos fiscals, precisa Oxfam.

Les immenses pèrdues de recaptació d’aquest entramat d’elusió fiscal impedeixen el nivell d’inversions públiques i despesa social que requeriria la UE per mantenir un creixement econòmic elevat i una cohesió social adequada. Aquesta recaptació perduda condueix cada any a noves retallades en la despesa i la inversió, exigides per la Comissió Europea i Berlín per complir l’objectiu de reduir el dèficit públic. La desigualtat i el deteriorament social que això genera alimenten el descontentament ciutadà i l’actual descomposició política a la UE, amb l’auge dels populismes i l’extrema dreta.

No només al Carib

Els paradisos fiscals no solament són al Carib, sinó també a la UE. Els acords fiscals secrets amb les multinacionals, per exemple, són una pràctica corrent a Luxemburg, Holanda, Bèlgica, Irlanda, Malta, Xipre i la Gran Bretanya, a més d’altres mecanismes d’enginyeria tributària, domicilis fiscals i societats pantalla. Irlanda encara no ha recuperat cap dels 13.000 milions d’impostos escamotejats per Apple, que va descobrir el 2016 la investigació de la comissària Margrethe Vestager.

Els acords tributaris secrets de Luxemburg amb les multinacionals, lluny de reduir-se amb la filtració del LuxLeaks, es van incrementar un 50%. Luxemburg tampoc ha recuperat els impostos escamotejats per Amazon i Fiat Chrysler que va denunciar la Comissió Europea, ni ho ha fet Holanda amb Starbucks. El nou Govern holandès, per contra, suprimirà la retenció fiscal en els dividends, cosa que facilitarà encara més l’evasió fiscal.

El cas de Malta

Notícies relacionades

¿Què són els 'Papers del paradís'? 5 claus

Aquests són alguns dels dirigents polítics implicats en els 'Papers del paradís'

Malta, on a l’octubre va morir assassinada la periodista Daphne Caruana Galizia, que investigava la corrupció i l’evasió fiscal, ha creat mecanismes per reduir els impostos a multinacionals, empreses i particulars, a més de vendre passaports per un mínim de 880.000 euros. El primer ministre maltès, el laborista Joseph Muscat, i la seva família han aparegut implicats en els papers de Panamà i en un escàndol de blanqueig de diners de l’Azerbaidjan. 

L’informe del Parlament Europeu sobre els papers de Panamà, finalitzat aquesta setmana, assenyala que la majoria de les estructures offshore descobertes van ser creades des de Luxemburg, la Gran Bretanya i Xipre. L’informe destaca la negativa de les autoritats malteses a investigar fins i tot casos de blanqueig de diners. Així mateix, el Parlament Europeu subratlla que bufets d’advocats, firmes comptables, assessors financers i bancs de la UE van ser els artífexs de la creació de les estructures offshore i societats pantalla destinades a evadir impostos i que continuen fent-ho sense patir cap penalització.