¿És un contracte, un sagrament o què és?

He rebut, fa pocs dies, un exemplar de Revista de Catalunya, que està a punt de celebrar els 200 números. Una publicació de prestigi cultural que apareix cada quatre mesos. Aquest número és especialment interessant perquè Vicenç Villatoro hi parla d’un tema vinculat a l’actualitat. Ben mirat, l’actualitat també forma part de la història. Em limitaré a recollir alguns fragments del seu text.

    

«És curiós observar com en l’argumentari del sobiranisme català, contractualista, s’ha fet servir ben sovint metàfores familiars. Si un matrimoni no s’avé, ha d’existir l’opció al divorci. Si una de la parts se sent maltractada o incòmoda ha de tenir el dret de donar-lo per trencat. Si un fill no està bé en una casa s’ha de poder eman­cipar».

    

L’historiador Ian Gibson es lamentava: «El Govern espanyol creu que la unitat d’Espanya és sagrada. Ara jo no ho diuen perquè queda malament, però ho pensen. La unitat d’Espanya no pot ser objecte de negociació».

    

«Els soldats i els místics consagren la veritat única revelada, que no pot ser objecte de comerç». Aquesta visió «sagramentalista», diu Villatoro, apareix també en el debat de la cultura política espanyola. «La visió de l’Estat posa l’accent en la llei ja feta, deixa en segon terme com es fa i com es pot desfer, obviant els aspectes contractuals: la llei és un dogma». «Tots parlen de la llei, però no entenen igual la llei».

    

Una banda subratlla l’aspecte contractual. L’altra, l’aspecte sagramental. Diu Villatoro que aquestes dues concepcions responen a dues visions del món, contraposades, que generen diferents sistemes de valors i adopten llengües diferents. I avisa: quan es tenen axiomes i llengües diferents i es posen a parlar, és difícil que s’entenguin.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

    

Que Villatoro m’excusi per haver ressaltat el seu assaig. Però m’ha semblat que podia ajudar els lectors a interessar-se per un tema-problema tan actual com poc investigat.