'Guarreridas' duodenals

La cosa està mu mala, hauria remugat l’humorista Chiquito de la Calzada, que acaba d’anar-se’n en silenci per la porta del darrere. «Tan malament està la cosa –deia un acudit seu– que he trucat al telèfon eròtic i s’hi ha posat la meva dona». Malament, doncs, tirant a fatal. Es respira al carrer una barreja de cabreig, pena i inquietud, reflectida en les botigues del centre semibuides i en una aparent disminució de l’afluència turística. Una sensació rara en l’aire. Manies, et dius, fins que les enquestes comencen a parlar de la caiguda de les vendes, de com la situació política afecta el comerç, el pal de paller de l’economia catalana. Em sembla que el pobre, l’assalariat, l’autònom no surt a comprar menudeses prescindibles perquè se les veu venir, perquè ja intueix qui pagarà la festa quan s’hagi esbravat l’espuma del cava. El mal ja està fet.

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

Es compten en gairebé 2.400 les companyies que han fugit des de la celebració del pseudoreferèndum, i només el trasllat de 62 d’elles suposa un impacte directe al PIB d’11.540 milions d’euros. Hi ha la possibilitat que el Mobile World Congress es mudi a altres llocs més estables... «Carrers molls, calaixos eixuts», diu la dita, encara que aquí es tracti d’una altra pluja.

‘Fistros’ i pecadors

Mai hauríem d’haver arribat fins aquí. Recorrent al lèxic i les frases mítiques del gran Chiquito, res d’això hauria passat si no haguessim estat governats per una cola de fistros i pecadors de la pradera que, en lloc d’apostar pel raciocini, han sembrat l’arena política de guarreridas duodenals: trampes al Parlament, una pallissa de pals vergonyant l’1-O, els Jordis i mig Govern català a la garjola o la psicoaventura de Puigdemont a Brussel·les. Ja n’hi ha prou, per favor. Surti el que surti de les urnes el 21-D, encara que sigui un pandemònium ingovernable, s’hauria de tornar al sentit comú.

Notícies relacionades

Mor Chiquito de la Calzada, l'home que va canviar la forma de parlar d'un país

Més de 2.000 empreses ja han sortit de Catalunya

    

«No et dic trigor per no dir Rodrigo», deia l’humorista malagueny en una de les seves ocurrències. Només que hi ha surrealismes que fulminen el dret a riure.