Barcelona: menys fronts, més acords

La sensació és ambivalent. Per un costat, l'orgull de pertànyer a un espai polític que, per radicalitat democràtica, ha sigut capaç de sotmetre a debat ciutadà una qüestió tan rellevant com un acord de govern. Per un altre, la sensació que hauríem preferit no arribar a una situació que s'hauria pogut evitar. Ho hem dit en reiterades ocasions: l'acord amb el PSC ha tingut molts elements positius per a la ciutat. En aquests dos anys, Barcelona en Comú ha atorgat centralitat a l'agenda social i ha impulsat una activitat econòmica més diversa i sostenible.

L'última enquesta sobre qualitat dels serveis municipals ho corrobora: la confiança en la gestió de l'ajuntament arriba a nivells històrics. Segurament sense l'acord amb el PSC i sense el suport de la resta de forces polítiques en temes clau de ciutat, tot això hauria sigut més difícil. Malgrat les legítimes discrepàncies, entre tots hem convertit l'ajuntament en la institució més estable de l'Estat, al davant del Govern central i de la Generalitat.

Lamentablement, aquest context s'ha vist alterat per l'escalada de tensió entre els governs de Catalunya i de Madrid. Sempre hem dit que aquesta confrontació no és bona i que en aquest àmbit fan falta més ponts que blocs. No obstant, el PSC ha sigut incapaç de mantenir-se en l'espai de transversalitat que ha caracteritzat el catalanisme obert i progressista. La seva direcció i la del PSOE van acabar cedint a les pressions i van decidir col·locar-se al costat del PP i C’s en una operació que ha comportat un atac inèdit a l'autogovern de Catalunya, així com una laminació, instigada per la Fiscalia General de l'Estat, de drets i llibertats bàsics. 

Recentralització autoritària

Ni com a demòcrates ni com a municipalistes podíem fer com si no passés res. Mai hem compartit ni les formes ni el fons del full de ruta del govern de Junts pel Sí. Tampoc hem subscrit iniciatives unilaterals que no tenien suport suficient, ni van preveure mínimament les conseqüències dels seus actes. Però la resposta de l'Estat ha anat molt més enllà del que era esperable i acceptable. Més que una imprescindible mesura quirúrgica, el 155 ha resultat ser una peça clau en una estratègia de recentralització autoritària que també afecta el món local.

Ho hem vist aquests dies a Madrid i en altres ciutats de l'Estat. L'última cosa que esperàvem era veure el PSOE, i el PSC per omissió, situats en una posició que no només compromet l'autonomia de Catalunya, sinó també la dels seus ajuntaments. Ens hauria agradat que el PSC, també per raons municipalistes, hagués criticat de forma clara aquestes polítiques. Com ho han fet molts dirigents i alcaldes de Catalunya i d'Espanya. És més, estem segurs que si el PSC hagués escoltat les seves bases, la consulta realitzada per Barcelona en Comú hauria sigut innecessària. 

Aquests dies, Jaume Collboni ha defensat amb convicció les polítiques de progrés social portades a terme a Barcelona aquests dos anys. Ho celebrem. De fet, estic segur que continuarem treballant junts perquè l'agenda social i la lluita contra les desigualtats segueixin sent centrals en la Barcelona dels pròxims anys. 

Reptes compartits

Són molts els reptes que compartim amb altres forces del consistori, com el suport a l'Agència Europea del Medicament o la continuïtat dels grans esdeveniments econòmics i tecnològics que es realitzen a la ciutat. Empreses, universitats, agents socials i sindicals poden comptar amb el nostre compromís. Ho vam dir en la presentació del Congrés Mundial de Smart Cities que tindrà lloc aquesta setmana amb més inscrits que mai: hi ha projectes i línies d'acció que són irreversibles.

Precisament perquè situen Barcelona com una ciutat oberta al talent, innovadora i avantguardista.  

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Posar fi a un acord de govern no és una decisió senzilla. I ens obligarà, a tots, a dialogar i a buscar consensos per donar resposta als anhels de canvi de milers de barcelonins i barcelonines, començant per les persones que més pateixen els embats d'una economia desigual. Des de les petites i mitjanes empreses fins als autònoms, passant per tota la gent treballadora que cada dia aixeca aquesta ciutat amb el seu esforç. En aquests anys hem col·locat, entre tots, els fonaments d'aquest canvi. Del que es tracta, ara, és de reforçar-los i d'erigir al seu damunt la Barcelona que somiem i ens mereixem.