TRIBUNA
1934-2017: ¿la història es repeteix?
El realisme polític indica que les eleccions del 21-D no aniran d'independència, sinó, aquesta vegada sí, de democràcia
zentauroepp40853275 puigdemont171107184740 /
La conseqüència de la proclamació de l’Estat català el 6 d’octubre de 1934 va ser la destitució del Govern de la Generalitat, l’empresonament dels seus membres (excepte Josep Dencàs, que va aconseguir fugir a França) i la suspensió de l’autonomia de Catalunya. 83 octubres després estem en la mateixa situació: la conseqüència de la declaració d’independència del dia 27 d’octubre passat ha sigut la destitució del Govern de la Generalitat, l’empresonament dels seus membres (excepte del president Puigdemont i dels seus consellers a Bèlgica) i la suspensió de l’autonomia de Catalunya.
Si la història s’hagués de repetir, els escàndols de corrupció haurien d’enfonsar el Govern del Partit Popular, que es veuria obligat a convocar unes eleccions generals anticipades, que se saldarien amb una victòria rotunda en escons d’una coalició d’esquerra formada pel PSOE, Units Podem i Esquerra Republicana enfront d’una altra coalició de dreta integrada pel PP i Ciutadans. D’entrada, ja hi ha una novetat que ens desvia del guió de 1934: la suspensió de l’autonomia va acompanyada d’una convocatòria d’eleccions autonòmiques a Catalunya. Malgrat aquesta novetat indiscutible, és possible aventurar un paral·lelisme entre les eleccions del 21-D i les del 16 de febrer de 1936.
El 1936 les esquerres catalanes van anar juntes a les eleccions en l’anomenat Front d’Esquerres. ¿Quin era el seu programa? ¿Validar l’Estat català proclamat el 1934, desplegar les estructures d’Estat i iniciar un procés constituent? No exactament. Es tractava de restablir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i les llibertats democràtiques, aconseguir l’amnistia dels presos polítics (o dels polítics presos, tant li fa) i l’aplicació de la llei de contractes de cultiu, l’anul·lació de la qual per part del Tribunal de Garanties Constitucionals va ser el desencadenant del conflicte que va desembocar en la proclamació del 6 d’octubre.
En general, les eleccions de 1936 a Catalunya van tenir un marcat caràcter plebiscitari, però no entre independentistes i constitucionalistes, sinó clarament entre dretes i esquerres.
És cert que per a les eleccions del 21-D es va plantejar la idea d’una llista independentista única. El fet que no hagi fructificat ja és un primer indici que al final dels finals les eleccions poden anar per altres camins. La temptació de reeditar a l’alça les eleccions plebiscitàries del 2015 és indubtable: el somni d’aconseguir més del 50% dels vots per aprovar una declaració d’independència com Déu mana està en la ment de molts votants i potser també d’algun dirigent.
El realisme polític, aquest valor tan menyspreat últimament, indica que la cosa no anirà d’independència, sinó –aquesta vegada sí– de democràcia. Com el 1936, una majoria indiscutible d’electors votaran contra la concepció de la democràcia exhibida pel Govern d’Espanya i, encara que molts no se n’hagin adonat encara, s’haurà d’aparcar no l’independentisme, però sí la pressa per aconseguir la independència a qualsevol preu.
