Benvinguts al realisme, però...

«S’ha de reflexionar sobre el que ha passat, si hi ha un bon control dels temps i si la majoria social era suficient». «¿Saben per què no som independents? Doncs perquè encara no hi ha hagut una majoria de catalans que així ho vulguin». «L’independentisme ha preferit escoltar la part del relat més èpica, més emocionant i més bonica. Ara toca fixar-se en els límits i ser conscients que la independència requereix un trajecte més llarg».

Clap-clap. Discreta ovació de l’auditori a l’expresident Artur Mas (PDECat) i als republicans Joan Tardà i Toni Comín, que amb aquests tres epílegs han posat fi a una representació que s’ha prolongat més del que era necessari. Concretament, des que en les eleccions plebiscitàries del 2015 el full de ruta independentista va aconseguir només el 47% dels vots sense que Mas ni Junts pel Sí reconeguessin que, per pura lògica, menys de la meitat de la població no pot conformar mai una majoria social.

Benvinguda sigui la jerarquia independentista a les habitacions del realisme, on els esperem amb els braços oberts els que fins ahir vam suportar les seves invectives per dir exactament el mateix que ells afirmen avui. Potser en la parròquia sobiranista el penediment i el propòsit d’esmena siguin suficients per redimir els pecats, però no serviran per rescabalar els catalans que han patit les conseqüències dels seus patriòtics descontrols.

Notícies relacionades

L'independentisme posa el fre

El Suprem fa el primer pas per reclamar a l'Audiència la causa per rebel·lió

Dos anys sense un Govern que governés per a tots passen necessàriament factura. Una legislatura dedicada a excitar les baixes passions dels uns i a menysprear els altres no passa en va. Milions d’euros dilapidats en propaganda política, en lloc d’estimular l’ocupació i combatre la desigualtat, suposen un frau econòmic i un greu retrocés social.

¿Qui rendirà comptes per la fugida de Catalunya de 2.400 empreses, un miler de les quals ja ha traslladat la seva seu fiscal? ¿Com defensar que la Barcelona insurrecta ha d’acollir el Mobile World Congress i l’Agència Europea del Medicament? ¿Qui curarà les profundes ferides que el procés ha infligit a la convivència? És hora de fer autocrítica, però de veritat.