Entre la salut i la pobresa
zentauroepp40979816 mozambique noviembre 2017 programa para la erradicacion de l171119172824
¿Saben quin és l’animal més mortífer del planeta? Quan plantejo aquest dilema, les respostes inclouen del lleó a les serps, però molt pocs intueixen la correcta. No deixa mai de sorprendre: l’animal més mortífer del món és, amb diferència, el mosquit. Les xifres anuals del que aquest insecte aparentment inofensiu és capaç de transmetre són aclaparadores. Cada any infecta amb el paràsit de la malària més de 200 milions de persones, de les quals 400.000 moren, la majoria menors de 5 anys.
Un càstig que no té comparació amb guerres o catàstrofes naturals i per al qual la ciència continua buscant camins malgrat que ara aquesta malaltia pertanyi només al món dels pobres. En la lluita per controlar-la, el continent africà ha quedat com la gran reserva on segueix fent estralls. No sempre ha sigut així. En la història, la malària ha sigut la causant de la mort de gairebé la meitat dels humans que han poblat el planeta. A Espanya no es va aconseguir eliminar fins ben entrat el segle passat. Però a l’Àfrica segueix sent una de les principals causes de mortalitat i sobretot de pobresa.
Un nen amb malària deixa d’anar a l’escola i és molt probable que acabi hospitalitzat. Però no és solament una qüestió d’educació o salut. Als països on aquesta malaltia està present augmenta la pobresa. Els afectats deixen de treballar bé perquè estan malalts o perquè han de cuidar els seus familiars. Moltes famílies cauen a més en bancarrota intentant aconseguir un tractament per salvar la vida. En països com Moçambic, un dels que tenen taxes més elevades de la malaltia, els negocis pateixen com a conseqüència de l’absentisme laboral. Un cercle que fa més pobres els malalts i al mateix temps impedeix sortir de la pobresa els que la pateixen.
D’aquí la importància de no abandonar la lluita contra aquesta malaltia. A falta d’un govern mundial, que defensi l’accés a la salut dels més vulnerables, les Nacions Unides han posat un llibre de ruta sobre la taula. Els denominats Objectius de Desenvolupament Sostenible parlen per primera vegada de la necessitat de passar del control d’aquesta malaltia a la possibilitat d’erradicar-la al món ¿Utopia? Pot ser. Però quan la temptació de les economies més riques podria considerar que ja no els afecta, la filantropia irromp com a motor per recordar que el desenvolupament global passa per uns quants reptes als quals hem de plantar cara de manera global, entre ells l’erradicació de la malària.
Per això és tan important que actors com les fundacions de Bill Gates i La Caixa liderin una iniciativa per eliminar la malària en una petita zona de Moçambic. Un projecte pilot que uneix voluntat política i fons privats.
El repte no és menor. Amb una malaltia de la qual es té constància fa més de 30 milions d’anys, eliminar-la ara seria un dels principals èxits de la humanitat i obriria el camí al desenvolupament a països on si no s’aconsegueix seguirà sent impossible sortir de la pobresa.
