S'entreveuen canvis
La campanya electoral es presenta aquesta vegada amb més expectació i més mobilització que mai
parlamentvacio2
Des de l’última enquesta d’EL PERIODICO, ara fa un mes, a Catalunya han passat molts fets importants però la proclamació de la república catalana, l’aplicació del 155, l’entrada a presó de la meitat del govern i la fugida cap a Bèlgica de l’altra meitat segurament són els més notables. L’altre fet de rellevància ha estat la convocatòria d’eleccions que va anunciar Rajoy el mateix dia que engegava el 155. L’enquesta d’octubre mostrava que les eleccions eren la solució que generava més consens per resoldre la situació generada després del referèndum de l’1-O.
Així doncs, segurament no de la manera que la majoria hauria desitjat, el proper 21 de desembre tindrem eleccions per escollir un nou Parlament i un nou govern o per, segons alguns, restituir el govern legítim cessat el 27 d’octubre. Des del punt de vista electoral, la principal diferència respecte de les eleccions del 2015 és que les forces independentistes hi concorren per separat. Això ens torna a un esquema més tradicional de partits, per bé que la divisió principal la determina, més que mai, l’eix independentista per sobre de l’eix ideològic.
L’enquesta portada a terme l’última setmana posa de manifest un lleu retrocés del bloc independentista per bé que poc significatiu. Tot i així, mostra alguns canvis importants pel que fa a la correlació de forces. En primer lloc, ERC torna a retrocedir i se situa per sota dels 40 escons. De fet, Junts per Catalunya comença la cursa electoral amb quatre punts més dels que tenia el PDeCAT fa un mes. El que perd ERC ho guanya la llista de Puigdemont. Tots els indicadors el senyalen com gairebé l’únic actiu d’aquesta candidatura. Per la seva banda, la CUP retrocedeix, en bona mesura, pels vots que cedeix a ERC.
Millora socialista
Millora socialistaEn el bloc no independentista els socialistes milloren de manera destacable en tots els indicadors i l’estimació dels resultats els situa competint per la segona posició. Tot i que encara tenen una part del seu electorat indecís, mostren una notable capacitat d’atracció de votants d’altres partits. Iceta, tot i que a molta distància de Puigdemont, surt el segon en preferències a president, lleugerament per davant de Junqueras i Arrimadas. També Ciutadans creix, especialment pels vots que rep del PP, que retrocedeix fins a ocupar l’última posició del Parlament. Els comuns no repunten i continuen amb una fidelitat molt baixa i cedint sufragis, especialment, a PSC i ERC.
El que sí que es posa de manifest és que la campanya ha començat amb més expectació i mobilització que mai, fins i tot més que al 2015, quan les dades ja eren excepcionals. Aquelles eleccions eren el vot de la seva vida pels independentistes i aquesta vegada sembla que més no independentistes se sumaran a aquesta idea.
El mes que queda fins a les eleccions portarà més canvis. S’albiren unes tendències que possiblement es reforçaran d’aquí a les eleccions. I, si el grau de mobilització es manté, el dijous electoral ens portarà les eleccions més participatives que hi ha hagut mai a Catalunya.
Enquestes eleccions Enquestes eleccions Enquestes Carles Puigdemont Eleccions autonòmiques Independència de Catalunya Enquesta GESOP Junts per Catalunya Declaració unilateral d'independència (DUI)
