De Leganés a Sant Vicenç dels Horts

Els darrers dies he rebut infinitat de cartes, majoritàriament de Catalunya. Però també d'Espanya, de Madrid per exemple, concretament de Leganés. Val a dir que s'agraeix moltíssim, cada carta és el testimoni d'algú que et fa arribar el seu escalf i/o que et fa consideracions i reflexions sobre el moment que estem vivint. I aquí, a la presó d'Estremera, on el temps passa lentament i on tant costa poder seguir l'actualitat de prop, cada carta és una finestra al món.

Una d'aquestes cartes és d'un veí d'una ciutat de l'àrea metropolitana de Madrid, Leganés, una ciutat que va créixer amb les onades migratòries dels anys 60, provinents d'Andalusia, Extremadura o de la mateixa Castella, en un procés paral·lel al que van viure tantíssimes ciutats de la regió metropolitana de Barcelona, especialment del Baix Llobregat. Conec bé aquesta realitat, que és la meva, la de Sant Vicenç dels Horts, i que és alhora la de bona part dels meus amics, dels companys de la candidatura d'ERC de Sant Vicenç. Fa unes setmanes, en l'avantsala d'un partit del Barça i el Madrid, va venir a casa el bon amic Lolo Calero, com el seu germà Maxi, amic de la família. El meu fill se sentia encuriosit i em va preguntar que si malgrat que el Lolo era amic nostre i que era del Madrid, si nosaltres volíem que el Barça guanyés «perquè nosaltres som del Barça». Òbviament, li vaig dir que sí. A continuació va fer una reflexió que vaig compartir amb un somriure de complicitat. Si el Madrid guanyava, havíem d'estar contents també. Perquè el Lolo estaria content. I si el nostre amic estava content, nosaltres havíem d'estar contents per ell.

Un futur per a tots

Els sentiments són això, i això implica entendre i valorar com una riquesa la diversitat de les persones que formen Sant Vicenç dels Horts i Catalunya. I és per això que sempre he viscut aquesta diversitat amb naturalitat i conscient que el futur que hem de dibuixar ha de ser per a tots, parlin la llengua que parlin i hagin nascut on hagin nascut. El nostre mai pot ser un catalanisme d'origen ha de ser de destí. I per això el nostre projecte de país ha de ser molt integrador i inclusiu, per això és tan important l'escola catalana i el model educatiu d'èxit que tan bé ha funcionat davant els que voldrien separar els nens per la llengua que parlen a casa o torpedinar l'aprenentatge de llengües i el plurilingüisme que tan bé hem resolt, garantint que al final de l'escolarització els nostres fills sàpiguen perfectament almenys dues llengües, si no tres.

Tractar-nos com a iguals

L'Adrián, un home jove de Leganés, que escriu amb pulcritud i coneixement, em fa avinent que allò que ens agermana a tots són els valors universals, la fraternitat, la justícia i la llibertat. I m'ho diu amb tota la complicitat, fent-me notar també el seu profund coneixement de Catalunya i la lectura dels llibres de l'historiador Josep Fontana. Hi ha una frase de l'Adrián que resumeix perfectament què significa viure i conviure, quina és la clau que ho fa possible. Afirma l'Adrián: «Renuncia a actuar en común aquel que no respeta que el primer principio para trabajar hermanados es poder hacerlo de igual a igual». Aquest és el pas imprescindible per a una satisfactòria relació entre Catalunya i l'Estat espanyol, tractar-nos com a iguals. El dia que ens puguem tractar com a iguals, aquell dia haurem guanyat, i també serà aquell dia el que podrem definir una relació més estreta, sincera, que ens portarà a una relació fructífera i profitosa per a tots.

Lluny de l'ombra de la corrupció

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És amb aquest esperit que hem de construir una majoria més àmplia a Catalunya, més sòlida i transversal, que cohesioni la societat catalana en tota la seva diversitat. Per això és tan important que la llista d'Esquerra Republicana sigui una veritable llista de país, del país real, perquè aquí rau la nostra força i credibilitat, de fer llistes i comptar amb majories que representin el gruix de la nostra societat. També en la capacitat d'oferir una proposta política sana, lluny de qualsevol ombra de corrupció, disposada i preparada per assumir tots els reptes, per construir aquest nou país, al costat dels que van aixecar cases i carrers on només hi havia erms i solars, al costat d'aquests centenars de milers d'empresaris i emprenedors que té aquest país, al costat de tots aquells que s'han mantingut ferms i dignes en els pitjors moments, al costat de tota la bona gent, que és molta i que vol un futur de pau i llibertat per a les seves famílies i amics.

I és també per tot això que estic tan orgullós de liderar la llista d'ERC, de poder tornar a prendre l'acta de diputat, de participar tan activament com em sigui possible de la campanya i l'activitat institucional i de seguir sempre --sota qualsevol circumstància-- al servei d'aquest país i de la causa de tots els demòcrates, que és la causa de la llibertat, ja sigui des de la presó o al carrer, més a prop de la família i dels amics, dels carrers costeruts de Sant Vicenç dels Horts i amb tot l'entusiasme per seguir endavant.