La Borsa i els llibres

Tot això del procés català, qüestions polítiques al marge, m’ha permès descobrir un munt de coses que encara he de pair pel que fa al món del llibre. És a dir. Sempre havia pensat que els escriptors es mullaven el just quan algun tema social es convertia en trending topic. Recordo les mobilitzacions sobre la guerra de l’Iraq i que el protagonisme el van assumir més els del cine que els literats. I juraria que amb el tema dels refugiats i la violència sexista no s’han exposat en excés. No obstant, amb l’assumpte català, el posicionament a un costat i a l’altre del conflicte ha sigut més que generós, com si el tema territorial els obligués a posar-se al descobert, no fos cas que els col·loquessin al costat equivocat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

També m’ha cridat l’atenció que el cap dels editors d’aquest país assegurés que mentia qui digués que a l’octubre no havia notat un descens en les vendes. I no només a Catalunya, també més enllà de seves fronteres. És a dir, que encara que els llibres no cotitzin a l’Ibex 35, el procés ha provocat que es llegeixi i es compri menys ja que tots preferim estar atents al que es cou als programes de Jordi Basté, Carles Francino o Antonio G. Ferreras. Caldrà esperar a veure si el 155 puja la prima de risc lectora.

Així mateix, tinc curiositat per veure si aquesta baixada ha afectat els llibres processistes i unionistes o en canvi viuen un auge. Em refereixo als de Joan B. Culla, Antonio Baños, Xavier Bru de Sala, Josep López de Lerma i Antoni Duran Lleida, entre altres. Encara que el que em té intrigat de debò és esbrinar si el que hem viscut serà l’aliment de novel·les del futur. Perquè estic convençut que la gran novel·la sobre el procés encara està per escriure, ja que res explica millor la realitat que la ficció. Això sí, dubto de si hauria de ser un thriller, una història de terror o potser de ciència-ficció. I com que estic fatal, m’agradarà veure on es troba la seu social de l’editorial que la publiqui. Així que abans de tornar als ansiolítics, seguiré a la meva: llegir. Això em salva. És més, amb el seu permís, em tiraré de cap a un altre 'Procés': el que des d’adolescent em té abduït. El de Franz Kafka.