Ana Mladic, la dona que es va negar a ser la filla del monstre

Un clar i assolellat matí de juliol de 1993, la filla i la dona de Ratko Mladic van donar una sorpresa al seu pare i marit: van aterrar en helicòpter, sense avisar, en un cim de la muntanya Treskavica, a Bòsnia i Hercegovina, on el comandant en cap de l’exèrcit serbobosnià feia la guerra contra l’enemic. Va ser una ocasió que Mladic recordaria amb nostàlgia anys després en una entrevista; Bosa, la seva dona, i Ana, la seva filla, complien anys aquell mateix dia i desitjaven celebrar-ho amb el pare de família. Entre llançament i llançament d’obús, Mladic va trobar temps per obsequiar amb dos rams de flors silvestres les dues dones, després les va animar a ajudar-lo en la seva tasca i entre rialles i bromes Bosa i Ana, sota la direcció d’un afectuós però exigent Mladic, es van afanyar a encebar amb granades el tub del morter, celebrant amb alegria cada explosió a l’altre costat de la muntanya, per després cruspir-se  un pícnic improvisat sobre l’herba.

Vuit mesos després, el març de 1994, Ana Mladic es va disparar un tret a la templa amb la pistola favorita del seu pare. Tenia 24 anys. 

  

Una historia tremenda que nadie sospecharía viendo la foto familiar: Ratko Mladic, su mujer, y su hija Ana pic.twitter.com/tXqoUggsl6

— María Pérez Laya🤳🏻 (@MariaPLaya) 22 de noviembre de 2017

  El gran escriptor iugoslau Danilo Kis, de forma premonitòria, va escriure el 1974 sobre el nacionalisme: «El nacionalisme és, sobretot, una paranoia. Una paranoia col·lectiva i individual. Com a col·lectiva, és conseqüència de l’enveja i de la por, i sobretot és la conseqüència de la pèrdua de la consciència individual. (…) El nacionalisme viu en la negació i de la negació. Nosaltres no som el que són ells. Som el pol positiu, ells, el negatiu. Els nostres valors, nacionals, nacionalistes, tenen una funció només en relació amb el nacionalisme dels altres: nosaltres som nacionalistes, però ells ho són més fins i tot, nosaltres degollem (quan és necessari), però ells encara més; nosaltres som borratxos, ells són alcohòlics; la nostra història només és correcta en relació amb la seva, la nostra llengua només és pura en relació amb la seva. (…) I en aquest sentit, és una ideologia reaccionària. Només s’ha de ser millor que el teu germà o germanastre, la resta no et concerneix. (…) El nacionalista no tem ningú, menys el seu germà. Però el tem amb una por existencial, patològica: la victòria de l’adversari elegit és la seva derrota absoluta, l’anul·lació del seu ésser». Per això, el patriota ha de defensar-se atacant, la seva és una lluita entre el Bé (els seus) i el Mal (l’altre), fins a la total aniquilació.

El dia del seu últim aniversari Ana Mladic no tenia dubtes: matar el musulmà bosnià no era un crim, sinó un deure i un acte heroic, i el seu pare, el salvador de la pàtria sèrbia. Mesos més tard potser va dubtar –i el dubte és el principi del final de la fe nacionalista–, es va preguntar si el seu pare potser no era un heroi, sinó un assassí, i aquesta incertesa li va resultar insuportable; és una hipòtesi a la qual vaig dedicar tres anys de la meva vida i una novel·la, La hija del Este.  

  

Notícies relacionades

L'exgeneral Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua per genocidi

Ratko Mladic, el 'carnisser de Srebrenica'

  El seu pare, Ratko, no ha dubtat mai. El líder nacionalista –i Mladic ho era– només respon davant de Déu i davant de la història i Mladic creu que la història el vindicarà; entre els seus són molts els que el consideren un heroi injustament condemnat per la justícia internacional. Si potser es retreu alguna cosa –com a bon narcisista és incapaç de fer autocrítica–, és haver perdut la guerra; als que les guanyen –com Bush, Blair, Assad, o fa més de 70 anys, Franco– ningú els demana comptes; molts herois dels llibres d’història són, a la vegada, o sobretot, criminals de guerra.

Avui he pensat en Ana i en el que, si seguís viva, sentiria davant la condemna del seu pare i crec que per fi he resolt l’enigma: Ana Mladic es va llevar la vida perquè no va voler ser la filla d’un monstre.