#MeToo: la fi del silenci còmplice

L’actriu nord-americana Alyssa Milano va llançar un missatge amb l’etiqueta #MeToo. Milers de dones de tot el món han publicat a les xarxes socials que han patit abusos o assetjament sexual. En només 24 hores es van publicar més de 50.000 missatges. L’èxit de la campanya #MeToo resideix a apel·lar a cada dona, a totes. Al ser iguals que totes, totes som susceptibles de ser assetjades; per tant, tu no ets ni pitjor, ni culpable per haver rebut  assetjament. Simplement, ets dona i per tant pots ser-ne víctima.

El millor de la campanya #MeToo és que existeixen resultats concrets. Assetjar ha deixat de sortir gratis a alguns homes públics, o bé homes admirats que aprofiten el seu poder per abusar de dones. Alguns sospitosos habituals han suportat conseqüències i també han caigut mites. Homes admirats, ara sabem que han assetjat altres dones (Harvey Weinstein ha perdut la feina i la seva pertinença a l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, o es prescindeix de Kevin Spacey i se suspèn la sèrie House of cards).

El cicle del rebuig de la violència –denúncia individual, acció col·lectiva, visibilització del problema, denúncia de la complicitat, rebuig social i càstig– s’ha desencadenat a una gran velocitat. A l’era de les xarxes les etapes es cremen a un ritme  fulminant, i en aquesta ocasió, amb un resultat positiu per als drets de les dones. El contagi en xarxa ha fet que també les denúncies hagin arribat al Parlament Europeu i al Parlament de Westminster. 

Vergonya

Aquests dies, algunes persones s’han referit a l’assetjament sexual com una epidèmia silenciosa. Durant molts anys, les dones han viscut aquesta intimidació com una cosa de la qual no es parlava, un tema privat, que avergonyia admetre. L’efecte de #MeToo fa sortir a la llum això que les dones havien callat i ho converteix en un moviment. El més important de #MeToo és la fi del silenci còmplice. Almenys, de forma temporal. El silenci de l’entorn dona impunitat als agressors. En canvi, la transparència fa que les vergonyes siguin públiques. Per exemple: s’ha sotmès a un judici moral la indústria del cine dels Estats Units.

«Aquest és un moment perquè homes, dones, persones que són supervivents i que han estat mantenint aquestes històries a la boca de l’estómac, siguin escoltades i cregudes», va explicar una defensora dels drets de les dones. No oblidem que l’assetjament és una violació sistemàtica dels drets fonamentals; les dones tenim el dret a viure sense que ningú ens violenti o ens molesti. Tenim dret a viure tranquil·les.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

#MeToo ens deixa aprenentatges i resultats positius. L’èxit d’al·ludir a totes, l’eficàcia de les conseqüències sobre alguns agressors i la fi de la impunitat del silenci còmplice que comporta el gran missatge: «Totes us denunciarem en públic». El següent avanç social seria que més homes ajudin a trencar el silenci còmplice.