A peu de carrer
Amenaçats de col·lapse
Us animem a deixar de veure i començar a mirar per decidir el futur
zentauroepp37292681 la llegada171125170142
¿Hi ha a la Terra informació disponible, inequívoca, que ens permeti llegir el futur? Sí, com a mínim, en dos àmbits: canvi climàtic i disponibilitat de recursos materials i energètics.
L’arribada és un film de ciència-ficció dirigit per Denis Villeneuve, basat en La història de la teva vida, meravellós conte de Ted Chiang, que relaciona Llenguatge, Temps, Coneixement i Política. Una civilització extraterrestre necessita que la humanitat prengui una decisió que ens salvarà a totes. Llavors, viatgen al passat per ensenyar als terrícoles una tècnica de comunicació d’informació no fonètica, sense la intercessió de formes de parla i que té una virtut: si la conceps plenament, veuràs el futur que tu mateixa decidiràs lliurement en el transcurs d’un temps que encara no has viscut. I podràs canviar-lo, resoldre’l bé, alliberant àliens i humans de les amenaces que planen amagades en el futur.
És una pel·lícula de ciència-ficció però que ens permet fer analogies. El llenguatge descrit es correspondria amb el semasiogràfic –semasiologia, àmbit de la lingüística– en què cada símbol conté tot el que es vol dir. S’utilitza en les notacions digitals, matemàtiques i musicals. Es diu que Mozart era capaç de concebre/percebre tota una simfonia, tota, en un mateix instant de temps.
Canvi climàtic
L’acció dels gasos d’efecte hivernacle –GEH– perdura entre 25 i 30 anys. El futur més immediat, doncs, no és incert; podem descriure’l amb solvència i certesa. Cada microgram de GEI que aboquem redacta el temps que vindrà [el present ho va ser en el passat]. I les notacions matemàtiques que descriuen la seva influència en el clima són el llenguatge amb què s’explica què ens passarà: increment de 2 graus Celsius de la temperatura cap a mitjans del segle [gairebé inevitables] i augment de 4 graus o més, en l’última quarta part de la centúria [si no ens posem ara evitar-ho].
El capitalisme, per reproduir-se i continuar, necessita créixer indefinidament i supeditar el planeta a la seva llei: tot s’hi val, els recursos no s’acaben. Les matemàtiques, les ciències, la filosofia, ho neguen: en un espai finit hi ha l’energia i els recursos que hi ha i no són infinits. Han de ser les lleis de la Terra les que fixin l’economia. Si no es fa, el col·lapse serà inevitable: el sistema toparà amb els límits planetaris.
De nou, el futur està escrit indubtablement i el poder l’amaga per mantenir el negoci, el seu negoci. Ens volen a cegues. I moltes persones, desgraciadament, prefereixen negar les evidències a renunciar a l’edifici vivencial que han construït.
Notícies relacionades
El futur es pot canviar, però cal proposar-s’ho. Aprendre i comprendre el llenguatge de Gaia, entendre que som un tot, que formem part d’un planeta que no està al nostre servei. I compondre i posar-nos a tocar, ara mateix, la simfonia de vida que emana de la Terra: «viu d’acord amb les meves lleis». No deixem que les imposi el sistema econòmic. Us animem a deixar de veure i començar a mirar per decidir el futur.
