Cohesió social
Metròpolis i desigualtat
Per mantenir la cohesió social a l'àrea metropolitana de Barcelona necessitem enfrontar-nos a dèficits persistents
La pobresa a Barcelona, una de les fotografies de l’especial multimèdia d’EL PERIÓDICO. /
L’Enquesta de Condicions de Vida del 2016 (iermb.uab.cat) mostra una realitat social metropolitana aparentment contradictòria. Ha augmentat l’activitat econòmica i la generació d’ocupació, però segueix havent-hi molta gent que no troba feina, la feina que està disponible és de pitjor qualitat i a més a més la pressió que segueixen generant els costos associats a la vivenda repercuteixen fortament sobre capes específiques de la població metropolitana. En aquest sentit, els resultats són molt consistents amb el futur de la societat precàriament postindustrial i digital en què estem.
Al mateix temps, es detecten persistències i continuïtats en relació amb eixos de desigualtat tradicionals. Els més vulnerables segueixen sent els joves i la gent gran, però entre els primers comptar amb un nivell més alt d’estudis redueix les situacions de carència, mentre que entre la gent gran l’existència de les pensions resulta determinant per explicar que les dificultats no augmentin enormement. Són molts els que van tirant però tenen grans dificultats per enfrontar-se a despeses imprevistes o per poder fer vacances.
Per mantenir la cohesió social a l’àrea metropolitana necessitem enfrontar-nos a dèficits persistents. El primer repte és avançar en mesures predistributives en relació amb salaris decents i en relació amb els dèficits de vivenda amb lloguer assequible. L’estudi mostra que són les subvencions i ajudes les que permeten a moltíssima gent pal·liar les seves carències, però sabem que augmenten les persones que fins i tot treballant no arriben a final de mes. I per un altre costat, més del 50% de la gent que viu a l’àrea metropolitana gasta més del 40% dels seus ingressos a sufragar la vivenda.
El segon gran dèficit és el de construir un sistema metropolità de protecció social digne d’aquest nom. Les desigualtats internes a l’àrea necessiten ser abordades de manera conjunta pels diferents municipis i actors. Sense subordinació, treballant en xarxa i generant espais conjunts on aquests temes puguin abordar-se. Tenim dèficit clar de govern metropolità en matèria social.
