Notícies fresques o congelades

Passa amb la informació com amb els aliments: podem consumir-la fresca o congelada. Des de sempre les notícies fresques han sigut les de factura recent, les del dia, encara que avui, gràcies a internet, són tan fresques que fins i tot són simultànies (en temps real). Abans, disposar de notícies congelades obligava a recórrer a l'arxiu escrit o fotogràfic. Fins aquí tot normal. Ara bé: ¿què diria vostè si la carn o el peix que li ofereixen congelat haguessin sigut sacrificats fa anys? Pitjor: ¿i si li ofereixen com a producte fresc un que ha sigut congelat fa molt temps i descongelat recentment perquè sembli fresc? ¿I si les notícies que vostè rep com si fossin recents són en realitat fets del passat? 

És just el que passa amb la informació que circula per les xarxes: és fàcil topar-nos amb notícies momificades que es presenten com si fossin de rabiosa actualitat. No es tracta de notícies falses, sinó de notícies que van ser certes i que avui no ho són. Són notícies fora de context que barregen el present amb la memòria. El que és greu és que aquest fenomen permet falsejar el present, no ja amb notícies falses, sinó amb notícies caducades que van ser certes però que ja no ho són, estratègicament situades a les xarxes perquè els buscadors d'internet ens les presentin com a recents.

Això és així perquè el temps a internet no és físic, sinó construït. Aquesta tècnica ha perjudicat personatges públics (l'exministre Borrell en el cas Abengoa: la notícia anunciant la seva suposada imputació va circular per internet temps després del seu desmentiment) i no públics (particulars que van ser morosos i que encara apareixen com si ho fossin), també col·lectivitats (pobles que han patit catàstrofes impossibles d'oblidar) i negocis (restaurants castigats per la mala fama de temps passats).

Gestors i administradors de xarxes

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Evidentment tenim dret a la memòria (històrica i física, faltaria més), però també tenim dret a l'oblit, que és el dret a la contextualització de la informació perquè no pugui ser malinterpretada o confosa. Per a això és necessari, per una part, que la informació a les xarxes sigui contextualitzada amb indicació no només del moment a què es refereix sinó també del moment en què va ser publicada (de fet moltes notícies indiquen la seva data de publicació).

Per una altra part, és vital que l'usuari aprengui a contextualitzar la informació per poder formar-se un judici exacte del que se li transmet. Però encara més definitiva seria la implicació dels gestors i administradors de xarxes autoregulant el manteniment dels repositoris informatius, seleccionant el que és informació recent de la que ha d'estar en un arxiu, obligant d'aquesta manera l'usuari a prendre consciència que ha d'anar a l'arxiu si vol saber del passat. Tan simple com poder discriminar entre el diari del dia, els diaris endarrerits o el repositori de premsa de la biblioteca municipal –si existeix–. O tan simple com distingir entre peix fresc o congelat.