¿I si desenrunem el Born de nou?

D’acord, el títol és provocador, i espero raonar-lo, però m’agradaria mirar d’explicar què és, per què és singular i què representa el Born en el discurs històric i cultural de la ciutat. Ara que per fi s’havia resolt el concurs per la direcció del centre i que es deu estar elaborant el pla director, les línies de treball i la programació, espero que el canvi de govern a l’Ajuntament de Barcelona no suposi un nou entrebanc.

¿Què té d’especial el Born? L’actual Born Centre de Cultura i Memòria és un jaciment arqueològic únic en tot Europa, que conserva els vestigis de 8.000 metres quadrats de la ciutat del segle XVIII sota una coberta de ferro del mercat que s’hi va construir el segle XIX. A més és un lloc magnífic, no conec ningú que resti indiferent quan el visita, amb una força interior poderosa, la que desprèn el pes de la història i la modernitat i el gust amb què es va reformar.

Víctima de la seva història

¿I doncs? El Born ha estat a vegades víctima de la seva pròpia història. En primer lloc, pel soroll, els prejudicis i les polèmiques interessades des de la seva inauguració, fa poc més de tres anys, en un doble sentit. Alguns volien veure en el Born el símbol de la resistència de Catalunya, ja que les ruïnes procedien del setge felipista de la ciutat el 1714, i altres, els que temien la seva instrumentalització, tendiren a ignorar la seva vàlua. Aquesta temença es va veure agreujada per la coincidència de la seva inauguració amb la commemoració del tricentenari del 1714 i la immensa senyera que feia d’avís a navegants a la porta d’entrada. 

En segon lloc, també per un doble motiu relacionat amb la gestió. Li ha faltat un projecte clar i uns responsables polítics i tècnics per dur-lo a terme de manera continuada i amb els mitjans adequats. A més, el projecte de la Biblioteca Provincial (és a dir, estatal) que s’hi havia de fer i que es va traslladar prop de l’Estació de França està (i estarà?) pendent... Podríem dir que l’excavació va aconseguir destapar el jaciment, però que després s’ha tornat a cobrir amb malfiances i alguns errors malgrat les 1.300.000 persones que el van visitar el 2016.

Tres dimensions

Jo crec que el Born té tots els elements d’un equipament patrimonial, cultural i social que encara no ha esgotat ni de bon tros les seves capacitats de creixement en activitats i en rellevància. L’ambiciono en tres dimensions.

Una. El Born se situa al centre d’una història que comença en la Bàrcino romana, passa per l’Eixample de la ciutat i acaba en el desenvolupament industrial del Poblenou. Es troba en l’eix d’un discurs d’història de la ciutat que configuraria una ruta temàtica i territorial molt interessant. Aquesta visió comprensiva, i un treball conjunt amb el Museu d’Història de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya, donaria peu a parlar, més enllà del 1714, del comerç, els oficis, l’arquitectura, la trama urbana i els usos socials de l’espai, partint de la ingent documentació que ha generat l’arqueologia i la recerca.

Dues. Com a jaciment arqueològic, les ruïnes han de ser tractades amb el respecte i la contextualització d’un lloc de memòria, sense sacralitzar-les ni banalitzar-les. I així és al Born. Crec que no hem de tenir por de la memòria, però sí tenir present, com diu Bernardo Atxaga, que és com un embassament d’aigua: rega el nostre esperit, però si no té sobreexidors pot desbordar-se o rebentar i destrossar tot el que troba al seu pas. I al contrari, si la memòria, com l’embassament, es buida, l’esperit s’asseca.

Tres. Un equipament amb les condicions i les potencialitats del centre cultural del Born ha d’entrar en diàleg amb la cultura i la ciutat. Al meu entendre, ha de fer de pont entre la història i el debat contemporanis, a banda de tenir una programació cultural pròpia, amb una línia estable de treball sobre temes de memòria (no només sobre el 1714) i de reflexió sobre la ciutat, però mantenint oberta la porta a altres activitats culturals.

Més visibilitat

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

És per tot això que tinc la impressió que el Born encara pot tornar a ser desenrunat, que encara podem treure-li alguna capa de burocràcia i de prejudicis, per trencar fronteres entre administracions, per donar-li el mateix nivell de visibilitat que puguin tenir el CCCB o el MNAC.

El Born ha de ser un projecte de ciutat, de fet ja ha estat reclamat pels veïns en moltes ocasions de la seva atzarosa història. Necessitem projectes culturals il·lusionants i possibles, i aquest ja és a les nostres mans. Hi ha un tresor arqueòlogic i una inversió feta al centre que cal rendibilitzar des del punt de vista ciutadà. Només cal que vulguem donar-hi l’impuls polític i social que necessita.