Divorci independentista

L’element de novetat més important de les eleccions del 21-D respecte de les del 2015 és la desaparició de Junts pel Sí i la presentació en el seu lloc de dues llistes separades. Les raons que hi ha darrere d’això semblen evidents, a la vista de les estimacions que mostren les diferents enquestes: ERC sembla que tindrà assegurada la victòria en aquestes eleccions, de manera que Oriol Junqueras podrà aspirar legítimament a la presidència de la Generalitat. Ja hi aspirava fa dos anys, quan les entitats independentistes li van torçar la mà i el van obligar a confeccionar Junts pel Sí.

A aquestes alçades, però, les raons ja no tenen importància. Les candidatures estan presentades i el ball ja ha començat. El més interessant és veure com la presentació de dues llistes diferenciades està tensant l’espai independentista, sacsejat per la competència entre la llista d’ERC i la nova candidatura de Carles Puigdemont, Junts per Catalunya. Ho posava en evidència l’enquesta del Gesop per a EL PERIÓDICO. La concreció de la llista de Puigdemont hauria mogut uns dos-cents mil votants, que a l’octubre tenien intenció de votar per ERC i que ara mostren intenció de votar Junts per Catalunya.

La precampanya està donant algunes indicacions de per on pot anar la competència entre les dues llistes independentistes de cara al 21-D. Les últimes setmanes Esquerra ha mostrat un canvi en el tarannà, apostant per un reconeixement implícit de l’article 155 i per la superació de la via unilateral a favor d’una nova via bilateral, que condicionaria una possible declaració d’independència a la construcció d’una majoria social que ara no existeix, com va reconèixer el diputat Joan Tardà.

El canvi dels republicans és de fons i obeeix a dos elements. Un, a la preparació del terreny postelectoral en cas que no hi hagi una majoria independentista al Parlament sorgit del 21-D, o a un possible canvi d’aliat de la CUP pels comuns. El segon element és preelectoral i apareix a les enquestes. Hi ha una part significativa de votants que van optar per Junts pel Sí l’any 2015 que ara no tenen el vot decidit. Aquests són majoritàriament independentistes contraris a la DUI i no són un grup menor.

Les dades indiquen que aquest grup reuneix mig milió de votants, quantitat suficient per fer ballar el resultat final. Si aquest grup acaba votant ERC, l’independentisme s’acostarà a la majoria. En canvi, si no ho fa, s’obriran altres possibles escenaris el 22-D. D’aquí que ERC hagi optat per centrar la seva campanya en aquest segment decisiu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El problema per als republicans és que el viratge cap a la moderació al qual l’obliga intentar retenir aquest grup de votants li obre un forat a l’esquena, entre els votants independentistes més durs, que poden no veure amb bons ulls el gir d’ERC.

A aquest públic sembla apel·lar Puigdemont quan diu no acatar el 155 i proposa un referèndum per a la permanència a la Unió Europea. Està apuntant al votant independentista dur, que es pot sentir abandonat per la nova estratègia d’ERC. La batalla està servida.