tu i jo som tres
Candidat "baixet, grassonet, calb i gai"
Miquel Iceta, amb Bertín Osborne, a ’Mi casa es la tuya’ (Tele 5). /
Fantàstic periple televisiu el de Miquel Iceta. Ha protagonitzat una setmana completíssima. L'he vist a 'Preguntes freqüents', a 'El objetivo', a 'Mi casa es la tuya', a 'Al rojo vivo', i juraria que a més llocs que no he pogut controlar encara. ¡Ahh! Aquest polític té la virtut que deixa sempre un rastre de simpatia. Aliè a qualsevol indici d'ofensa, males maneres o insults cap als seus adversaris, domina el verb amb una ironia exquisida. És un art rar el seu entre la classe política.
A 'Preguntes freqüents' (TV-3) a Ricard Ustrell se li va acudir preguntar-li si, en cas que arribi a president, tancaria TV-3. Iceta va contestar: «No, tancar-la no. Però haurem de començar a preguntar-nos com la paguem». I el presentador, agafant embranzida, va afegir: «¡Ah! Vostè llavors és partidari de les retallades. Retallades en sanitat, en educació...». I en aquell instant, Iceta va mirar Ustrell amb una enorme tendresa i li va contestar: «Doncs miri, segurament per evitar haver de retallar més en sanitat, en educació i en altres serveis...», i va deixar la frase aquí.
¡Ah! No va voler rematar el seu entrevistador allà mateix. No va voler acabar dient-li explícitament una veritat com una casa: que a Catalunya s'han retallat quantitat de serveis imprescindibles, menys la fabulosa maquinària de TV-3 i la 'Corpo' (CCMA), plantilla de gairebé 2.500 inclosa. ¡Ah! Ja els ho he dit. Iceta sap disparar amb elegància. Fa diana. I com que l'elabora delicadament i sense soroll, no te n'assabentes fins que et poses a pensar en el que amb tanta suavitat t'ha col·locat i t'ha fet miques.
Notícies relacionadesDimecres va estar amb Bertín ('Mi casa es la tuya', Tele 5). Va ser extraordinari el seu relat de com va arribar a candidat del PSC. Amb una genial mordacitat sobre si mateix, va explicar que ell s'anava proposant al partit, anava aixecant el ditet, però li deien que volien cares noves. I així van anar cremant des de Pere Navarro fins a Núria Parlon. «I, com que ja no els en quedava cap, em van dir: 'Bé, doncs tu'». I va afegir: «No hauria pensat mai que algú baixet, grassonet, calb i gai pogués ser el candidat del partit». Bertín es feia un tip de riure.
Doncs resulta que aquest baixet, calb, gras i gai va aconseguir frenar la debacle del seu partit. I ara, de cara al dia 21-D, és una veu, potser l'única, que parla sense abraçar el radicalisme, ni la venjança, ni el frontisme. Proposa fraternitat i reconciliació. Una estimable raresa, sí.
