Glifosat: la UE es doblega a les multinacionals

La polèmica renovació de l’ús de l’herbicida glifosat, considerat cancerigen per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mostra les carències i contradiccions polítiques de la Unió Europea (UE). La renovació de la llicència de l’herbicida per un període de cinc anys, tot i el risc per a la salut dels europeus, es produeix en un context de creixent rebel·lió ciutadana contra la política i la forma de fer política dins de la UE, que s’expressa amb vots de protesta i de càstig al poder establert i als partits que el representen.

Mentre els dirigents de la UE reiteren que primaran el ciutadà en les seves decisions, en la pràctica acaben prevalent els interessos de les grans companyies, ara Monsanto i el lobby de la indústria agroalimentària. La Comissió Europea tampoc ha tingut en compte els 1,3 milions de firmes presentades al juliol per la Iniciativa Ciutadana Europea demanant la prohibició de l’herbicida.

L’actuació de la Comissió Europea és reveladora. Inicialment va proposar renovar per 15 anys el glifosat, principi actiu de Roundup, el producte insígnia de Monsanto, malgrat la multitud d’estudis científics que ja advertien de la seva elevada toxicitat per a l’ésser humà i que provoca càncer i multitud de malalties cròniques (Scientific American 2009, International Journal of Toxicology 2012 i 2014, Toxicology 2014, Food and Chemical Toxicology 2013, Lancet Oncology 2015...).

Quan el Centre Internacional d’Investigació sobre el Càncer de l’OMS va tipificar el març del 2015 el glifosat com a cancerigen per als animals i «cancerigen probable» per als éssers humans va deixar en evidència la Comissió Europea i les agències de Seguretat Alimentària (EFSA) i Productes Químics (ECHA), que havien assegurat que no era perjudicial per a la salut.

Les dues agències europees han tornat a insistir en la no toxicitat del glifosat, però han quedat en entredit quan el bioquímic austríac Helmut Burtscher ha descobert que parts essencials de les seves conclusions s’han copiat literalment d’informes previs de Monsanto i que aquestes conclusions es basen en les dades secretes no verificables de la companyia. A més, les dues agències van desestimar els estudis científics independents.

La credibilitat de la Comissió Europea i les seves agències va acabar d’enfonsar-se al desclassificar-se el juny del 2017 per ordre de la justícia nord-americana milers de documents secrets de Monsanto, que revelen que el 1999 la multinacional ja temia l’efecte mutant del glifosat sobre l’ADN humà i que la companyia s’ha dedicat a manipular la comunitat científica i les agències governamentals per evitar que se’n conegui la toxicitat.

La falta d’imparcialitat de les agències europees pels vincles dels seus experts i responsables amb les indústries del sector ha sigut criticada per les organitzacions cíviques i la Defensora del Poble de la UE, Emily O’Reilly. Aquests informes tècnics sota sospita sobre herbicides, productes químics, transgènics i aliments són utilitzats per la Comissió Europea per justificar «científicament» les seves controvertides decisions.

El poder dels lobbies a la UE va tornar a quedar confirmat quan el 27 de novembre el ministre alemany d’Agricultura, Christian Schmidt, va votar inesperadament a favor de renovar la llicència del glifosat, en contra de la postura del Govern alemany d’abstenir-se, i va possibilitar la majoria requerida a la UE per renovar l’autorització. Schmidt es distingeix per alinear-se amb el lobby agroalimentari, recorda el diari Süddeutsche Zeitung. La incògnita és si en la seva decisió també va pesar el pla del grup alemany Bayer de comprar Monsanto.

Conseqüències polítiques

Notícies relacionades

La UE renova la llicència del glifosat fins al 2022

Miquel Porta Serra: "El glifosat actua com un pertorbador d'hormones"

El glifosat no és l’únic cas a la Unió Europea on els interessos de les grans companyies predominen sobre els ciutadans. Altres exemples són el molt lax projecte de la Comissió Europea sobre els productes químics que perjudiquen el sistema endocrí, l’impuls als cultius transgènics, la connivència amb la indústria automobilística i la falsa supressió del bloqueig geogràfic en el comerç electrònic (es manté per a audiovisual).

El cas del glifosat a més tindrà conseqüències polítiques negatives per a la UE. Primer, ha accentuat la desconfiança entre socialdemòcrates i democristians de cara a aconseguir un Govern estable a Alemanya. Segon, el pla de França i Itàlia de prohibir el glifosat pot crear tensions amb els seus socis europeus. Tercer, a la Comissió Europea li costarà recobrar la credibilitat. Quart, el poder de les multinacionals i els lobbies es reforça encara més. I cinquè, fa més difícil recuperar el suport ciutadà a la UE.