Manifest normal

Xavier García Albiol suggereix, sense haver begut, que s’hauria de xapar TV-3 i enviar al carrer tot el seu personal: recepcionistes, neteja, manteniment, càmeres, tècnics de so...  I substituir-los per gent «normal». No soc especialment amic d’aquesta cadena, que he posat a parir més d’una vegada en aquest diari, però sí amant de les paraules.

    

Comencem dient, per posar-nos a la seva altura, una tonteria: ¿com pot aquest sant Pau de més de dos metres parlar de normalitat quan la mitjana espanyola s’atura en 1,74? ¡Quin gran encistellador es va perdre la Penya i quin gran aprenent de xenòfob ens hauríem estalviat! ¿O potser vostès veuen normal voler netejar la seva bonica Badalona de gent no normal pel simple fet que no s’engominen les neurones com ell? ¿No va aprendre a l’escola ni en la vida aquelles paraules, anteriors a Jesucrist, de Publi Terenci: «Soc humà i res d’humà m’és aliè»?

    

XGA tendeix a considerar-se «la mesura de totes les coses (petites)», màxima que  va encunyar el vell Protàgores i va millorar Vázquez Montalbán, autor del Manifiesto subnormal (1970), ja conscient de la seva roja inferioritat manifesta respecte als blaus de tota la vida.

    

Suposant que els 2.400 treballadors de TV-3 (¡molts!) no siguin subnormals (¡lletja paraula!), existiria la possibilitat que pertanyessin a la condició paranormal; és a dir, que tinguessin visions, rebessin ordres telepàtiques de Guifré el Pilós o levitessin escoltant l’himne del Club ­Super3. 

    

Una altra possibilitat és que García apel·li a la normalitat des del seu estadi de supernormalitat, ja que està molt per sobre de la mitjana acumular en una sola existència els mèrits de regidor, alcalde, diputat, senador i president. Però –¡ai!– l’estadística ens explica que els nens superdotats solen tenir problemes d’adaptació al seu entorn. Imagino que a Albiol li encantaria una llemosina rèplica de TVE, encara, si és possible, més infantilitzant, frivolitzant, analfabetitzant, idiotitzant, antipluralizant, marianizant i felipsisetzant que la teva, la nostra, que no fa res més que imitar-la en les seves mentides i silencis.

    

¿Mereix l’actual Catalunya, poblada per set milions i mig d’habitants dels quals només dos són indepes, ser exemplarment castigada a un forçat retorn al pre-78 per un partit que a penes representa el 8% de la seva gent? Alerta: el 155 pot carregar-lo el diable. I, vist el que s’ha vist, de ganes no en falten.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

Escrivia la barcelonina Carmen Laforet a la seva novel·la Nada (1945), quan, segons Albiol, Espanya devia ser normal: «Me gustan las gentes que ven la vida con ojos distintos que los demás, que consideran las cosas de otro modo que la mayoría... Quizá me ocurra esto porque he vivido siempre con seres demasiado normales y satisfechos de ellos mismos...».