¿Per què està desaparegut el PDECat?

Uns dies abans de la declaració d’independència alguns líders del PDECat, com la coordinadora general Marta Pascal o el seu president Artur Mas, a més de Santi Vila, havien començat a expressar dubtes respecte de la conveniència de seguir per la via unilateral i de donar continuïtat al resultat de l’1 d’octubre. Aquesta possibilitat d’un canvi d’estratègia va quedar avortat en el mateix moment que Carles Puigdemont va descartar la convocatòria d’eleccions i va optar per la declaració d’independència que es va materialitzar el 27 d’octubre. Des d’aleshores el PDECat està pràcticament desaparegut.

El partit esperava que Puigdemont assistís a l’executiva que es va celebrar el dilluns 29 d’octubre i gairebé se’n va assabentar per la premsa que el president destituït, acompanyat d’alguns exconsellers, era a Brussel·les i no tenia intencions de tornar. Descartada la reedició de Junts pel Sí i la confecció d’una candidatura més àmplia, el PDECat, per mitjà del seu Consell Nacional i saltant-se tots els procediments interns previstos als seus estatuts tan àrduament discutits en el procés participatiu batejat com a Torn Obert i en el congrés fundacional, va donar plens poders a Puigdemont, que sorprenentment havia anunciat la seva predisposició a ser candidat, per configurar unes llistes que ja no serien del partit sinó del president.

Cap dels principals dirigents sorgits del congrés fundacional del PDECat va a les llistes i les figures partidistes de més pes són els càrrecs governamentals empresonats o a Brussel·les i alguns càrrecs locals. Una circumstància bastant atípica tenint en compte que tots els partits a Espanya es caracteritzen per presentar a les eleccions els seus màxims càrrecs orgànics amb l’excepció del PNB, que té un rígid sistema d’incompatibilitats, un sistema que el PDECat ha volgut emular amb no poques dificultats.

Estrets col·laboradors de Puigdemont 

Però tampoc el PDECat sembla estar gaire implicat en la campanya. La seva directora, Elsa Atardi, que ja va renunciar al seu càrrec en la direcció com a conseqüència de sistema d’incompatibilitats, s’ha donat de baixa del partit i la resta del membres de l’equip són els estrets col·laboradors de Puigdemont. L’únic membre del partit en la direcció de la campanya és Albert Batet, alcalde de Valls, i encara que el dircom del PDECat, Toni Aira, també hi contribueix, ho fa en una posició subordinada a l’encara dircom del Govern, Jaume Clotet. Ni an sols  el quarter de campanya està a la seu del partit. L’única contribució del PDECat a la candidatura de Junts per Catalunya és a través de la seva coalició amb CDC, que no ha desaparegut, i gràcies a la qual la llista del president destituït podrà gaudir de la subvenció anticipada de les despeses electorals i d’espais de propaganda gratuïts en els mitjans de comunicació públics.

Notícies relacionades

'Puigdemont, el nostre president', lema de campanya de Junts per Catalunya

Twitter era una cerveseria de Múnic

    Aquesta remarcable absència del partit a les llistes i la direcció de la campanya –que gairebé permet afirmar que no es presenta a les eleccions– té dues possibles explicacions. La primera és que davant els més que previsibles mals resultats del PDECat que li auguren totes les enquestes prefereix parapetarse darrere Puigdemont, reivindicar la seva figura com a president a l’exili i liderar l’oposició al 155, i més ara que Oriol Junqueras sembla haver-lo acatat per sortir de la presó i poder participar en la campanya. La preeminència de la seva figura és tal que l’eslògan de campanya és Puigdemont, el nostre President en un cartell en què apareix en solitari o acompanyat del número 2 de la llista l’exdirigent de l’ANC ara empresonat, Jordi Sànchez. Ni rastre del partit. I si com detecten els últims sondejos això permet reduir la distància que el separa d’ERC, almenys se salven els mobles.

Una legislatura incerta i potser molt curta

La segona explicació té a veure amb la possibilitat que el PDECat estigui pensant més en el post-21-D que en el 21-D i que davant una legislatura incerta i potser molt curta en la qual, arribat el cas, s’evidenciï el fracàs del sobiranisme, prefereix reservar-se com a partit i salvaguardar els seus dirigents per a la gestió del postprocés. Sobretot amb la vista posada en la preparació de les pròximes eleccions municipals, en les quals es dirimirà la implantació territorial del partit i el seu control de les institucions municipals que, com és sabut, són una notable font d’incentius selectius. Així doncs, si la llista del president és un èxit, al PDECat ja li va bé. I si li va malament, doncs també. Un win-win en tota regla.