La desesperació de les llistes

El sistema sanitari públic genera llistes d’espera que han empitjorat progressivament a Catalunya. L’espera inútil i forçosa desespera les persones afectades i els professionals sanitaris que les han d’atendre sota pressió i amb l’ansietat afegida per la demora.

Segons el 14è informe de setembre del 2017 de la Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública (FASP), que avalua els sistemes sanitaris autonòmics fent servir els mateixos paràmetres que s’utilitzen per avaluar els sistemes sanitaris mundials, Catalunya ha passat de la cinquena posició que ocupava el 2009 a les tres últimes juntament amb el País Valencià i les Illes Canàries.

Alguns estudiosos del tema diuen que ens hi hem de resignar i que les llistes d’espera són una conseqüència «natural» del sistema sanitari públic i que n’hi haurà sempre. Però, ¿per què han augmentat tant a Catalunya? En primer lloc, perquè les retallades en sanitat des del 2010 han sigut les més dràstiques de tot Espanya. Falten 1.500 milions d’euros. El Departament de Salut va proposar solucions provisionals, per aportar tan sols 70 milions més al sistema aquest any que no s’han arribat a aportar. El sistema se sosté en precari per la bona voluntat, la dedicació i la sobrecàrrega dels professionals sanitaris, que amb el seu esforç en especial des d’atenció primària i els serveis d’urgències han fet sostenible el sistema a costa de la seva salut.

En segon lloc, perquè el sistema sanitari públic es va empobrint de manera progressiva perquè la inversió per habitant és 1.189,55 euros/any, la més baixa d’Espanya després d’Andalusia, amb l’agreujant que el 24,8% del pressupost a Catalunya va a parar al sector privat. En comptes de la sanitat universal que va aconseguir Ernest Lluch, contemporitzem sense criteris clars amb el sector privat dins del sistema públic.

La governança de la realitat

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però, en tercer lloc, també han faltat idees i voluntat democràtica per realitzar-les ja que, embolcallats en banderes, els dirigents han deixat de realitzar la governança de la realitat. Solucions provisionals en comptes de planificació estratègica. L’investigador del CSIC Luis Moreno, especialista en estat de benestar i federalisme, valora que el model social s’ha de centrar en dos grans pilars: el principi de subsidiarietat i el de rendició de comptes democràtic. I aquests dos principis no s’han complert.

La priorització dels problemes i l’optimització dels recursos públics és essencial. El doctor Josep Martí ha publicat que la gestió de les llistes s’ha de fer tant en el pla social com en l’àmbit dels centres sanitaris. S’ha d’unir la gestió clínica amb la de cada professional, amb criteris científics, ètics i d’eficiència. És urgent un pla estratègic en què participin tots els professionals implicats. I una total transparència econòmica de tots els processos. En això també consisteix la qualitat democràtica.